El 3D printing és una tecnologia que pot revolucionar el model de producció. Imaginem que necessitem una tassa per prendre un cafè. Caldria que algú l'hagués dissenyada, fabricada i distribuïda a les botigues, o bé que féssim una compra per Internet de l'objecte. Intervenen molts agents i hi ha complexitat entre qui té la necessitat i qui la satisfà. Però imaginem que tenim un aparell a casa que ens connecta a l'Internet, ens baixa un fitxer amb el tipus de tassa que ens agrada, premem un botó i ja la tenim llesta per fer servir. Aleshores, la proximitat entre els agents disminueix al mínim. Fins i tot, podem manipular o crear el fitxer gràfic i personalitzar-ne el disseny. Un autèntic Do-It-Yourself. Aquesta és la màgia del 3D printing. Poder fabricar "les teves" peces in situ.
Doncs bé, aquest nou model veu augmentada la seva complexitat amb el 4D-printing. De fet, el nom potser no és encertat del tot, i és més fruit del màrqueting tecnològic que d'una realitat física. El 4D consisteix a crear peces complexes formades per la unió d'altres peces més simples. La gràcia és que les peces simples poden estar disperses o disposades amb alguna estructura compacta, per exemple empaquetades dins d'un calaix. En el moment que les peces s'activen, amb algun procediment físic o químic: Es mouen, interactuen i generen una estructura nova tridimensional. Una mena de tenda Quechua però a "lo bèstia". La utilitat? A part de la màgia, fer elements autoreplicants, assemblar i crear estructures complexes com ponts, habitatges, etc. a partir de peces simples, crear estructures que poden autoreparar-se, etc. La imaginació se'ns pot desbocar, mireu els vídeos (url)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada