dijous, 6 de desembre de 2012

El free fall de Felix Baumgartner


Més enllà de l’enrenou mediàtic, el marketing, etc. el cert és que el salt de Baumgartner (url) marca una fita en les capacitats tecnològiques de l’adaptació de l’ésser humà en ambients allunyats de la Terra. Darrera hi ha una gran dosi de propaganda i un futur negoci de turisme;  i un cop més veiem que el factor motor no és la Ciència en sí mateixa sinó la futura explotació econòmica de tecnologies. Però compte, els que han endegat el projecte han esmerçat molts diners. El món funciona així.


El 14 d’Octubre de 2012 Felix Baumgartner va saltar des de 39,045 m d’altura. Es va situar a la frontera de l’espai i a la frontera de la tecnologia. Per aconseguir-ho, l’equip de Red Bull Stratos ha hagut de desenvolupar noves tecnologies per fer possible el salt i el retorn amb vida del saltador. Alguns dels protagonistes són: Art Thompson director tècnic del projecte i  el Dr. Jonathan Clark, director mèdic del projecte. Han calgut 2 anys de disseny i proves sobre la càpsula, el globus, el vestit i els sistemes que coordinaven el salt.

La càpsula va ser comprovada dins una cambra de pressurització a Brooks City Base a San Antonio (Texas). Baumgartner i la càpsula es van sotmetre a una descompressió a baixa temperatura com la que es va trobar al llindar de l’estratosfera.  La pressió és tant petita que està prop del buit, això provoca que els líquids del cos humà puguin arribar al punt d’ebullició amb les conseqüències negatives que comporta.
La càpsula va ser dissenyada, fabricada i provada per l’empresa Sage Cheshire Aerospace (USA). La càpsula disposa d’un sistema remot que la desenganya del globus d’enlairament de manera que es pot reaprofitar per a posteriors salts.

Una altra innovació en el llindar de la tecnologia correspon a tota la monitorització del conjunt que va des de la càpsula fins el vestit de Baumgartner. La càpsula comptava amb 9 càmeres d’alta definició, 3 càmeres cinematogràfiques digitals i 3 càmeres digitals d’alta resolució. El vestit pressuritzat de Baumgarner disposava de 5 petites càmeres d’alta definició. A banda de sensors sobre l’estat de salut i de moviment del saltador. Els senyals dels sensors es recollien en dues unitats fixes i una mòbil en un rang de 300 Km al voltant del llançament.