diumenge, 16 de febrer de 2014

A la bi, a la ba, a la BIM ...

...bom ba. Amb aquesta cantarella els seguidors de l'Athletic Club de Bilbao encoratgen el seu equip. No sé per quin estrany atzar hi he pensat quan em proposava escriure alguna cosa sobre el BIM: Building Information Modeling (modelització de la informació per a la construcció).

L'altre dia en una taula de discussió sobre el BIM encara hi havia persones que no en veien la necessitat ni el seu potencial. Jo en sóc un ferm defensor.

En una primera idea simple podem dir que el BIM seria la versió 2.0 de l'antiga documentació de projecte. Però ja veureu que va molt més enllà. Quan es fa un projecte d'edificació (també serveix per a d'altres projectes) primer hi ha un document bàsic i després un d'executiu. El bàsic normalment recull dimensions, distribucions, en definitiva, una primera aproximació al projecte. Després hi ha el projecte executiu que és el rellevant, perquè és el que ens permetrà construir l'edifici. En el projecte executiu hi ha plecs de prescripcions tècniques, reglaments, pressupostos, amidaments i, sobretot, plànols. Aquella vella representació 2D del món real amb plantes, alçats i seccions. Plànols d'estructures, plànols d'instal·lacions, plànols d'arquitectura, etc. Tot tan ben detallat com vulgueu, però tot tan ben separat.

I quins problemes tenim amb el tractament actual de la informació?
1. El que fem és antinatural. Dissenyem i dibuixem tot en tridimensional. El nostre cervell integra el món tridimensional mentre els plànols són representacions 2D, de l'era del paper i no de la digital: la forma natural de la informació és el 3D amb capes.
2. La informació de qualsevol projecte prové de diferents fonts: estudis d'arquitectura, empreses d'enginyeria, proveïdors de materials, etc. Per a projectes complexos el nombre d'empreses i tècnics que intervenen genera una gran quantitat de dades que poden entrar en conflicte i els esforços per a mantenir la coherència poden superar la capacitat humana de control d'errors. El BIM integra la informació per capes i en comprova la coherència. Això estalvia errors com ara el pas d'instal·lacions per llocs que estructuralment són perillosos.
3. A vegades cal una modificació de projecte durant la fase d'execució i aquests canvis sovint no es documenten amb prou detall. El BIM permet l'actualització a temps real i la introducció de modificats.
4. Els amidaments i els detalls constructius afecten directament la realització d'ofertes competitives per part dels proveïdors (molt important en un mercat multi-trade com el dels USA); les versions de projecte dificulten sovint una comparativa i una equitat en la realització d'ofertes. Fins i tot, el proveïdor pot integrar-se verticalment en el procés de definició del projecte i facilitar solucions comparatives que ajuden a prendre decisions de projecte. El BIM permet fer una mena d'efecte zoom i distribuir la informació segons les necessitats i rol de l'usuari.
5. El manteniment posterior de la construcció necessita informació sobre la solució final fins a detalls que no apareixen en el projecte original. El BIM facilita una imatge de la versió finalment executada i dels canvis que es puguin anar fent durant les actuacions de manteniment al llarg del temps.

En definitiva, tot d'avantatges: la disminució d'errors i incoherències, el control del que realment s'executa, la facilitat d'integració d'equips de treball, l'actualització permanent de dades, el control de costos i la formulació d'ofertes competitives. El BIM, però, no és un estàndard i aquest és el seu punt feble. Hi ha empreses de programari que ofereixen solucions integrades amb altres eines que ja són estàndards com els programes d'Autodesk (Revit); també hi ha associacions com la BuildingSmart o la AISC que han formulat protocols. Encara queda molta feina per fer. Segurament al final s'acabarà imposant un o més programes que guanyin el mercat i fixin l'estàndard. Tal com, en el seu moment, el sistema operatiu de Windows de Microsoft es va imposar a d'altres com l'OS/2 en el món del PC.

I finalment, l'educació. Algunes universitats ja inclouen assignatures de BIM en la formació reglada. A la UPC també ho trobem en un postgrau. En tot cas, a la bi, a la ba, a la bim bom ba, el BIM guanyarà. És qüestió de temps.