Biomaterials per a la construcció

El debat de la sostenibilitat està directament relacionat amb la despesa energètica. Si necessitem molta energia per a extreure, processar i utilitzar els materials de construcció no podrem mantenir la demanda. Els materials de les edificacions antigues tenien una despesa energètica baixa si ho comparem amb els actuals. La pedra extreta de les pedreres amb mètodes lents i poc eficaços, la fusta
tallada dels arbres i també el fang barrejat amb palla i assecat al sol o bé el sòl compactat amb pedretes. Aquests materials han estat majoritàriament substituïts al llarg del segle passat per l'acer i el formigó, uns "nous" materials que necessiten molta energia per ser fabricats dins de grans forns i amb temperatura molta alta. Fins i tot un material tan antic com l'obra de fàbrica també ha augmentat la despesa energètica perquè ha passat d'uns maons assecats al sol a l'assecat ràpid en grans forns. És evident, doncs, que la producció dels materials actuals requereix molta energia.
Darrerament està creixent l'interès pels biomaterials, uns materials que es fabriquen amb processos biològics i no necessiten de grans aportacions energètiques extres perquè els organismes vius aprofiten les fonts naturals d'energia.
Els biomaterials no són nous. Tots coneixem el més tradicional del món de la construcció: la fusta. Els arbres creixen sols al bosc, els tallem, els modelem i construïm. Hi ha també molts altres materials resistents que són fabricats per organismes vius: els ossos, les conquilles, ungles, coralls, teranyines ... Ara per ara sembla fora del nostre abast intentar imitar la complexitat de la natura fabricant aquests materials. Però amb els coneixements actuals sobre bacteris i reaccions químiques estan sortint nous materials com a promesa de futures alternatives més sostenibles. En posaré tres exemples:
1. El bioformigó de Henk Jonkers i Eric Schlangen de Delft conté uns bacteris que reaccionen amb la humitat i generen carbonats càlcics que poden reomplir petites fissures. (Ja en vaig parlar en aquest mateix blog l'octubre de 2012). Altres universitats també s'estan apuntant a la idea: Bath (UK).
2. Peter Trimble ha fabricat una barreja de sorra, urea i bacteris. Ho posa tot dins un motlle i amb el pas del temps acaba fabricant peces d'un material massiu que és capaç de resistir esforços.
3. Ginger Krieg Dosier també fa una barreja de bacteris i fabrica maons.
Amb bacteris, condicions adequades i temps podem imitar la natura i obtenir solucions de materials amb una menor petjada ecològica.