El mercat de la fibra de carboni per a aplicacions estructurals de materials compostos ha estat analitzat en la conferència de la Composites World (9-12 de desembre 2013 a Knoxville). Comercialment hi ha tensió entre els proveïdors de fibra de carboni i els consumidors.
diumenge, 19 de gener del 2014
dimecres, 15 de gener del 2014
El pont de Cau Cau i la simetria
 |
| Visió de projecte del pont basculant. Font CNNChile.com |
dimarts, 14 de gener del 2014
GUPC no és UPC
dissabte, 21 de desembre del 2013
La Barcelona Disputatio
El passat mes de novembre el Barcelona Knowledge Hub va inaugurar les seves activitats amb una discussió sobre nous sistemes de finançament dels medicaments i el seu fàcil accés per part de la població mundial (ponent Thomas Pogge) i el futur de les neurociències (Mara Dierssen). Una disputatio plena d'idees inspiradores, podeu veure-la íntegra en aquesta adreça. Felicitats als organitzadors.
P.D: Us convido a llegir una brevíssima entrevista a Thomas Pogge (url)
P.D: Us convido a llegir una brevíssima entrevista a Thomas Pogge (url)
dijous, 19 de desembre del 2013
El formigó flexible té futur?
Pensar en formigó flexible sembla poc útil. Tots sabem que el formigó és un material amb una gran capacitat de resistir la compressió, però si l'estirem fissura amb molta facilitat. És un material fràgil quan l'estirem, i què?.
Si volem que una estructura de formigó (per exemple una biga) resisteixi la flexió necessitem que a la part traccionada hi hagi un material capaç de suportar traccions. La tecnologia clàssica disposa de dues solucions: la col·locació d'una barra d'acer (formigó armat) o bé, disposar un cable d'acer tesat que redueix les traccions (formigó pre/post tesat). Actualment trobaríem solucions alternatives amb els materials compostos. Per tant, si el formigó convencional ja ens funciona, per quin motiu caldria fer-ne un de flexible?
Aquí venen un parell de raons:
1. Les experiències fetes fins ara amb estructures que trenquen de forma fràgil mostren que aquelles construïdes amb formigons flexibles resisteixen més càrrega que les estructures construïdes amb formigó convencional, malgrat que la resistència a compressió del formigó flexible pugui ser menor que la del convencional. En el cas de trencament sobtat, com el tallant, el paràmetre clau és la ductilitat i no la resistència a compressió.
2. La densitat del formigó no és garantia d'una major durabilitat. El formigó d'alta densitat té una gran resistència a la penetració de la humitat en les zones comprimides; però en les traccionades, les esquerdes, sempre inevitables, es converteixen en vies d'entrada de la futura corrosió.
Per tant, d'una banda podríem augmentar la seguretat i la resilència de les estructures i de l'altre augmentar la durabilitat de les estructures.
Com fabriquem un formigó flexible?
El formigó flexible entra dins la categoria dels SHCC (Strain-Hardening Cement-based Composites) o ECC (Engineered Cementitious Composites). Són materials formats per cendres volants i àrids de diàmetre petit, ciment, additius i fibres de PVA (Polivinil alcohol) que tenen alta tenacitat i poca elongació. De fet són un micro-formigó amb moltíssimes fibres. En definitiva un material compost on substitutim la matriu de resina orgànica per una matriu inorgànica de pasta cementítica.
Si volem que una estructura de formigó (per exemple una biga) resisteixi la flexió necessitem que a la part traccionada hi hagi un material capaç de suportar traccions. La tecnologia clàssica disposa de dues solucions: la col·locació d'una barra d'acer (formigó armat) o bé, disposar un cable d'acer tesat que redueix les traccions (formigó pre/post tesat). Actualment trobaríem solucions alternatives amb els materials compostos. Per tant, si el formigó convencional ja ens funciona, per quin motiu caldria fer-ne un de flexible?
Aquí venen un parell de raons:
1. Les experiències fetes fins ara amb estructures que trenquen de forma fràgil mostren que aquelles construïdes amb formigons flexibles resisteixen més càrrega que les estructures construïdes amb formigó convencional, malgrat que la resistència a compressió del formigó flexible pugui ser menor que la del convencional. En el cas de trencament sobtat, com el tallant, el paràmetre clau és la ductilitat i no la resistència a compressió.
2. La densitat del formigó no és garantia d'una major durabilitat. El formigó d'alta densitat té una gran resistència a la penetració de la humitat en les zones comprimides; però en les traccionades, les esquerdes, sempre inevitables, es converteixen en vies d'entrada de la futura corrosió.
Per tant, d'una banda podríem augmentar la seguretat i la resilència de les estructures i de l'altre augmentar la durabilitat de les estructures.
Com fabriquem un formigó flexible?
El formigó flexible entra dins la categoria dels SHCC (Strain-Hardening Cement-based Composites) o ECC (Engineered Cementitious Composites). Són materials formats per cendres volants i àrids de diàmetre petit, ciment, additius i fibres de PVA (Polivinil alcohol) que tenen alta tenacitat i poca elongació. De fet són un micro-formigó amb moltíssimes fibres. En definitiva un material compost on substitutim la matriu de resina orgànica per una matriu inorgànica de pasta cementítica.
 |
| Formigó amb deformacions del 5% (el convencional suporta 0.01%). Imatge de http://www.sciencedaily.com/releases/2009/04/090422175336.htm |
divendres, 6 de desembre del 2013
Algunes experiències arquitectòniques amb impressores 3D
Podeu veure alguns dels primers impactes que té el 3D-printing en la construcció.
dissabte, 2 de novembre del 2013
Inici de l'enderroc de la Plaça de les Glòries
Aquest novembre de 2013 han de començar les actuacions per enderrocar l'estructura de la Plaça de les Glòries. Durant les obres olímpiques de l'any 1992 es va executar una anella viària en alçada amb una notable complexitat de gestió de serveis afectats. A meitats de novembre s'actuarà sobre el trànsit i el febrer del 2014 començarà l'enderrocament físic de l'estructura.
 |
| Etapes de la remodelació. En fosc els espais urbans que es guanyen per a vianants (font: www.glories.cat) |
S'espera mobilitzar 45.000 m3 de terreny i 17.800 m3 de formigó (36 M€). El formigó serà triturat 'in situ' i reaprofitat com a àrid de reompliment en els nous espais urbanístics.
Es pot veure un vídeo de la deconstrucció a : http://premsa.bcn.cat/
També a l'ARA: http://www.ara.cat/
diumenge, 20 d’octubre del 2013
Mai més no ens mullarem els peus a Venècia
Venècia ha patit inundacions periòdiques que han posat en perill el patrimoni construït. Cansats de veure com, de quan en quan, la Piazza di San Marco s'omplia d'aigua fins els turmells, els italians van endegar al 2003 un projecte de regulació del nivell del mar.
diumenge, 6 d’octubre del 2013
El 3D printing i l'horror vacui
El 3-D printing ja es capaç de generar formes altament complexes. Mireu sinó el treball barroc de Hansmeyer i Dillenburguer (url).
 |
| Decoració barroca amb 3D printing |
Fallada del Leo Frigo Bridge a Wisconsin
El 25 de setembre de 2013 es va tancar el pont de Leo Frigo a Green Bay (Wisconsin). Es van realitzar diferents trucades alertant de la flexió anòmala del tauler del pont (url).
dimarts, 24 de setembre del 2013
Formigó sense ciment
El formigó sense ciment es planteja com una solució més verda i sostenible. El cost energètic i les emissions que es produeixen durant la fabricació del ciment fan que el formigó tradicional deixi una empremta
dimarts, 17 de setembre del 2013
El redreçament del Costa Concordia
El 17 de setembre de 2013 s'ha reflotat el creuer del Costa Concordia.
Aquí trobareu un vídeo sobre el procés de redreçament del vaixell (url). A mi m'ha semblat fascinant.
Els detalls de l'operació estan al web (url).
Les empreses encarregades són Cosat concordia (Itàlia), Titan Salvage (USA) i Micoperi (Itàlia). La major part de professionals involucrats, entre 30 i 200 segons les fases, són italians. Un èxit de l'enginyeria italiana.
Aquí trobareu un vídeo sobre el procés de redreçament del vaixell (url). A mi m'ha semblat fascinant.
Els detalls de l'operació estan al web (url).
Les empreses encarregades són Cosat concordia (Itàlia), Titan Salvage (USA) i Micoperi (Itàlia). La major part de professionals involucrats, entre 30 i 200 segons les fases, són italians. Un èxit de l'enginyeria italiana.
 |
| Procés de redreçament. http://www.theparbucklingproject.com/ |
divendres, 2 d’agost del 2013
Els 6 desastres més importants dels EEUU
El debat de l'envelliment de les infrastructures als EEUU està obert des de fa temps. Ara al Washington Post (url) podeu trobar la llista dels desastres més recents i rellevants que han passat als EEUU.
2013. Skagit River Bridge a Washington state
2010. Sostre de fibra de vidre de l'estadi de futbol americà a Minneapolis
2007. Interstate 35W Bridge a Minneapolis
2006. Fals sostre d'un túnel a Boston.
2005. Presa de Taum Sauk a Missouri
2005. Danys de l'huracà Katrina a New Orleans
2013. Skagit River Bridge a Washington state
2005. Danys de l'huracà Katrina a New Orleans
dijous, 6 de juny del 2013
Interessant "Informe APEI sobre publicación en revistas científicas"
L' Asociación Profesional de Especialistas en la Información APEI ha publicat un treball sobre les publicacions científiques (url). Els autors són Tomàs Baiget i Daniel Torres-Salinas. El text és variat i va des de l'anàlisi de les motivacions per publicar fins com funcionen alguns índexs de classificació (els famosos Impact Factors). També conté un manual sobre com ha de ser un article: estructura, presentació, referències, etc. I inclou recomanacions sobre temes delicats com l'autoria i l'ordre d'autors. Doneu-li un cop d'ull perquè està força bé.
La barra d'acer ha mort, visca la reina!
La tecnologia actual de formigó armat es basa en la combinació de dos materials. El formigó que suporta les compressions i l'acer que suporta les traccions. Així l'armat d'una biga sotmesa a flexió desenvolupa un braç resistent que suporta la flexió de les càrregues externes. L'acer ha estat el rei indiscutible d'aquest binomi formigó-armadura. Però l'experència ha demostrat que l'acer té un punt feble ... la durabilitat. Amb el pas del temps les armadures acaben patint corrosió. Així abans de 25 anys segur que caldrà fer algun manteniment.
Aquí és on els compostos apareixen com la futura generació d'armadures. Tenen nombrosos avantatges respecte l'acer:
1.+ Una capacitat resistent equivalent o superior a l'acer.
2.+ Pesen poc respecte la seva capacitat resistent i per tant són fàcilment manipulables.
3.+ No tenen problemes de corrosió ni de durabilitat greus.
4.+ No tenen problemes d'interacció amb camps electromagnètics.
5.+ El preu és competitiu si pensem en el cicle de vida a llarg termini.
En contra trobaríem un parell de raons:
1.- Poca resistència al foc. En general, menor que l'acer.
2.- Major deformabilitat que l'acer en el rang elàstic i ... gens de plasticitat.
Si tenen tantes coses bones, per què no els usem encara? Com tota nova tecnologia necessita una certa maduresa. Per exemple: disposar d'una normativa, definir uns estàndars de producció i tenir més proveïdors i fabricants. Quan aquests punts canviïn podrem dir adéu a la barra d'acer. God save the queen!.
Aquí és on els compostos apareixen com la futura generació d'armadures. Tenen nombrosos avantatges respecte l'acer:
1.+ Una capacitat resistent equivalent o superior a l'acer.
2.+ Pesen poc respecte la seva capacitat resistent i per tant són fàcilment manipulables.
3.+ No tenen problemes de corrosió ni de durabilitat greus.
4.+ No tenen problemes d'interacció amb camps electromagnètics.
5.+ El preu és competitiu si pensem en el cicle de vida a llarg termini.
En contra trobaríem un parell de raons:
1.- Poca resistència al foc. En general, menor que l'acer.
2.- Major deformabilitat que l'acer en el rang elàstic i ... gens de plasticitat.
Si tenen tantes coses bones, per què no els usem encara? Com tota nova tecnologia necessita una certa maduresa. Per exemple: disposar d'una normativa, definir uns estàndars de producció i tenir més proveïdors i fabricants. Quan aquests punts canviïn podrem dir adéu a la barra d'acer. God save the queen!.
dijous, 9 de maig del 2013
100 research fronts of 2013
Thomson Reuters ha editat una publicació amb les 100 aportacions científiques més rellevants. La intenció és ajudar a orientar la política i la gestió de l'activitat científica. Per fer-ho han treballat amb el volum de publicacions des del 2007 fins a data d'avui identificant nombre de publicacions, impacte, etc. Trobareu els detalls de la metodologia en el document (url). Hi ha 10 camps, en destaco 2:
dimarts, 7 de maig del 2013
Solar Impulse farà un avió que volarà amb energia solar
El projecte Solar Impulse va néixer fa 14 anys. Ara amb la col·laboració d'empreses líders: Solvai, Bayer, Décision, Schütz, Toray, Kokam, Sun Power Corp, etc. té planejat donar la volta al món. Podeu llegir detalls a (url).
Esfondrament d'una factoria a Bangladesh
El passat 24 d'abril es va esfondrar un edifici (url) de vuit plantes a Savar (Bangladesh). Sembla ser que l'edifici havia fet remontes (afegit plantes) sense cap mena de supervisió. De fet només tres plantes de les vuit eren legals.
dimarts, 9 d’abril del 2013
El secret de les guitarres dels grans mestres
Fer música és una activitat humana que ens acompanya des dels principis dels temps. Al llarg de la Història i segons les cultures s'han anat creant instruments musicals que serveixen per produir música. A grans trets hi ha la família del vent, de la corda i de la percussió; potser també caldria afegir ara la família dels instruments electrònics ...
dijous, 28 de març del 2013
Portal sobre Einstein
La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació ha publicat un portal sobre la visita d'Einstein a Catalunya. També inclou altres materials sobre el personatge i la ciència. Us recomano un cop d'ull a l'hemeroteca, alguns dels articles són terriblement vigents (escrits l'any 1923!). Web sobre Einstein a Catalunya. Molt bona feina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)