Estudi sobre la penetració de tecnologies d'indústria 4.0 a Terrassa

El passat 6 de juny de 2018, l’Ajuntament de Terrassa, a través de l’entitat Orbital 40, va presentar el projecte Terrassa 4.0. L’enginyer Xavier Pi va presentar un treball de prospectiva tecnològica que es va desenvolupar a l’EUNCET sobre la penetració de les tecnologies d’indústria 4.0 en el teixit industrial de Terrassa. 

La presentació i l'estudi en format de pàgina web els podeu descarregar del web de l'Ajuntament [url]. 

L’estudi s’ha fet en base a unes enquestes a empreses de la zona on es preguntaven sobre 26 tecnologies considerades palanques de la indústria 4.0. Els resultats són molt interessants perquè mostren les necessitats formatives i el grau de penetració de la tecnologia en el teixit industrial local.

Voldria destacar alguns indicadors rellevants en forma de taula:

Tecnologia	No la tenen	No la coneixen	No tenen interès
Impressió 3D	80%	39%	68%
Realitat augmentada	93%	68%	85%
Manteniment predictiu	59%	61%	71%
Monitorització i contol remot	68%	51%	71%
Robòtica col·laborativa	88%	54%	73%
Aprenentatge automàtic machine learning	83%	66%	76%
Prototipatge ràpid i simulació	44%	44%	61% (no els cal més)
Dades massives big data	56%	42%	63%

Es pot observar que la penetració de les tecnologies novelles com impressió 3D i robòtica col·laborativa és molt baixa i hi ha molt de camí per recórrer. En canvi, tecnologies més antigues com prototipatge i simulació tenen un grau de penetració elevat. Potser el més preocupant és la xifra tan alta de poc interès en tecnologies que no es coneixen.

Lleons estilòfors i altres figures

Tota columna està formada per tres parts: la base, situada en el peu; el fust, que correspon al tronc i finalment, el capitell que seria el cap. Tothom està avesat a la decoració dels capitells de les columnes. De fet, el seu estil dóna lloc als ordres Jònic, Dòric i Corinti de l'arquitectura clàssica. També estem avesats a l'existència de decoracions i figures en el fust de la columna. Per exemple, columnes helicoïdals o cariàtides com les de la figura inferior.

Tomba a la Catedral de Sant Sabí a Bari. Cariàtides que suporten el sepulcre.

El que és força curiós, és que hom decori la base de la columna. No sé per què, però no hi ha una tradició, en la cultura occidental, de decorar les bases de les columnes. Potser la mancança cal buscar-la en l'inconscient de la seguretat estructural: "no afeblir la base", o de menyspreu dels espais amb l'inconscient de les jerarquies: "l'espectacle diví és cap amunt i no cap abaix". En tot cas, el que és evident és que l'arquitectura occidental no ha desenvolupat una estètica de les bases de les columnes.

Trobem però una excepció, sobretot a Itàlia i una mica a França. En un període de la història de l'arquitectura, al voltant de l'edat mitjana, s'arriben a decorar les bases d'algunes columnes. S'esculpeix el que s'anomena un animal estilòfor. Podeu veure'n exemples a [url].

Observeu el lleó al peu de la columna. Lleó estilòfor. Catedral de Sant Sabí a Bari

Estilòfor en arquitectura és un terme que ve de la composició de dues paraules gregues, l'arrel "stíli-" que significa columna i el sufix "-for",del grec -phóros, que significa portar; això és "el portador de la columna". A la base de la columna apareix una figura, normalment d'animal, i moltes vegades en forma de lleó.

Figures estilòfores a les entrades de Sant Nicolàs de Bari. A l'esquerra lleons i a la dreta bous.

La basílica de Sant Nicolàs de Bari presenta figures estilòfores a les entrades principals. Destaca en aquest cas, a més a més, que la base de la columna es situa sobre una mènsula curta i per tant, no descansen directament sobre el terra. Això augmenta l'efecte visual dels animals estilòfors.

En aquesta mateixa basílica apareixen animals en algunes finestres.

Elefants estilòfors

Animals mitològics estilòfors, possiblement grius, a Sant Nicolàs de Bari 

Val a dir que en tots els casos, les columnes amb animals estilòfors no formen part de l'estructura principal de l'edifici, sinó que solen ser columnes que suporten un arc decoratiu, un pali o un element funcional com una pila d'aigua beneïda o un púlpit. El motiu d'aquestes decoracions seria embellir els elements arquitectònics amb poc risc estructural.

Lleó estilòfor en una pila d'aigua beneïda. Catedral de Sant Sabí a Bari

En una visita recent al Politecnico di Bari vaig tenir l'oportunitat de veure aquestes curioses formes arquitectòniques que no són comuns en altres països i em va semblar interessant reflectir-ho en el blog.