Portal sobre Einstein

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació ha publicat un portal sobre la visita d'Einstein a Catalunya. També inclou altres materials sobre el personatge i la ciència. Us recomano un cop d'ull a l'hemeroteca, alguns dels articles són terriblement vigents (escrits l'any 1923!). Web sobre Einstein a Catalunya. Molt bona feina.

La bomba de formigó que està en el Guinness

Actualment el camió bomba que té el rècord de tamany pertany a l'empresa italiana CIFA. Han reconvertit un camió Mercedes de 4 eixos a un de 7. Pels qui volgueu més detalls (url). A mi el que m'agrada és el braç fet amb set trossos desplegables, els quatre de l'extrem estan fets de ... fibra de carboni.

Imatge del camió bomba treta de theconstructionindex

BIM segueix fent passos endavant

Building Information Modeling és una tecnologia d'informació que descriu una obra amb el màxim de detalls. Per entendre'ns, antigament no hi havia ni plànols, després va aparéixer la informació 2-D en paper, amb els ordinadors es va incorporar la informació 3-D i la realitat virtual (els famosos renders). Des de fa uns anys el BIM permet incorporar altra informació adicional com costos, especificacions tècniques, planificació de la producció, etc. Tot d'informacions importants per a l'execució, control i seguiment del projecte; informacions que es poden anar incorporant des del primer moment del procés creatiu. El BIM permet un major control i traçabilitat de canvis, una major qualitat i seguretat en el producte final. Ara es poden integrar les estacions de topografia amb la informació del BIM (url) i per tant, fer un salt endavant en el replanteig de les obres.

Com cicatritzar les ferides del formigó

El formigó és un material abastament utilitzat a la construcció. El volum de metres cúbics de formigó per a les obres de tot el món el converteixen en un producte estrella. Té moltes coses positives: gran resistència a la compressió,  adaptació a la forma (vessat en líquid), bona resistència química, enduriment sota l'aigua (enduriment per hidratació), etc. La llista seria inesgotable i més amb els additius actuals que permeten personalitzar la seva aplicació: retard de presa, fluidificació, colorants, protectors químics, fibres, etc. Però té un inconvenient: Fissura fàcilment per tracció.
Les esquerdes es convertexien en ferides obertes per les que poden penetrar l'aigua i ions que acceleren els atacs de corrosió; o bé, aigua que es congela i s'expandeix augmentant l'esquerda. En definitiva, tota esquerda és una ferida oberta que degrada el material. Per això cal anar mantenint les estructures de formigó amb reparacions periòdiques que tapin les esquerdes i com podeu imaginar, és costós!.
Fa un temps vaig parlar d'un equip de Delft que investigava l'ús de bacteris per autosegellar les esquerdes. Ara sembla que un equip sudcoreà de la Universitat de Yonsei ha trobat una altra solució. L'equip del Prof. Chan-Moon Chung ha publicat a Applied Materials and Interfaces de l'American Chemical Society ACS (url) una solució basada en un reacció química. La idea és crear un polímer de revestiment que reompli l'esquerda, fabriqui una crosta i impedeixi la penetració d'aigua. El polímer es forma a partir de la barreja de dues substàncies (al no ser químic em veig incapaç de reescriure els seus noms!, els trobareu a l'enllaç) i  el seu enduriment es fa amb la foto-activació de la llum solar. La gran dificultat va ser mantenir els dos compostos junts però sense reaccionar i activar l'enduriment quan aparegués l'esquerda. Com s'ho van fer? De forma molt imaginativa. Van micro-encapsular les substàncies per protegir-les del sol. Les van barrejar amb un altre polímer per fabricar una mena de pintura. Van aplicar la pintura amb les microcàpsules sobre el formigó. En el moment de fissurar, les microcàpsules es trenquen i alliberen la substància segelladora que s'activa sota el sol i endureix cicatritzant la ferida. Podeu veure el dibuix del seu article aquí sota.

Imatge de l'article publicada per l'American Chemical Society a la revista Applied Materials and interfaces 

Perdent llençols a cada bugada ...

Aquesta frase feta seria difícil d'aplicar en el producte ConcreteCanvas TM (url). L'empresa anglesa ConcreteCanvas comercialitza unes lones que contenen morter en sec. Les lones, de naturalesa flexible, es poden col·locar sobre un motllo. Després es poden mullar perquè s'inicïi la presa del morter. Passada una estona de 24 h ja disposem d'una forma geomètrica endurida i podem procedir a enretirar el motllo. Amb aquesta idea tan senzilla és possible fer habitacles temporals i tenir-los a punt en menys de 24 h. Donat que el producte és un rotllo o un paquet enrotllat de lona, el seu transport i manipulació són senzills. L'empresa va néixer el 2005 amb una tecnologia desenvolupada a l'Imperial College l'any 2004. Trobareu una interessant pàgina de FAQ a la seva web on descriuen moltes particularitats del producte; per exemple: és pot donar la forma sota l'aigua, retardar l'enduriment, garanteixen 10 anys de vida, pot ser inflable, etc. Un producte nascut per al desplegament ràpid en zones de conflicte armat; però també per a usos civils i de protecció en cas de desastres.  Un breu video amb la tecnologia d'inflat.

Saltant al 4d-printing

El 3D printing és una tecnologia que pot revolucionar el model de producció. Imaginem que necessitem una tassa per prendre un cafè. Caldria que algú l'hagués dissenyada, fabricada i distribuïda a les botigues, o bé que féssim una compra per Internet de l'objecte. Intervenen molts agents i hi ha complexitat entre qui té la necessitat i qui la satisfà. Però imaginem que tenim un aparell a casa que ens connecta a l'Internet, ens baixa un fitxer amb el tipus de tassa que ens agrada, premem un botó i ja la tenim llesta per fer servir. Aleshores, la proximitat entre els agents disminueix al mínim. Fins i  tot, podem manipular o crear el fitxer gràfic i personalitzar-ne el disseny. Un autèntic Do-It-Yourself. Aquesta és la màgia del 3D printing. Poder fabricar "les teves" peces in situ.
Doncs bé, aquest nou model veu augmentada la seva complexitat amb el 4D-printing. De fet, el nom potser no és encertat del tot, i és més fruit del màrqueting tecnològic que d'una realitat física. El 4D consisteix a crear peces complexes formades per la unió d'altres peces més simples. La gràcia és que les peces simples poden estar disperses o disposades amb alguna estructura compacta, per exemple empaquetades dins d'un calaix. En el moment que les peces s'activen, amb algun procediment físic o químic: Es mouen, interactuen i generen una estructura nova tridimensional. Una mena de tenda Quechua però a "lo bèstia". La utilitat? A part de la màgia, fer elements autoreplicants, assemblar i crear estructures complexes com ponts, habitatges, etc. a partir de peces simples, crear estructures que poden autoreparar-se, etc. La imaginació se'ns pot desbocar, mireu els vídeos (url)

Col·lapse d'una barcassa grua durant l'obra del Bay Bridge

L'East span del pont de Bay Bridge d'Oakland (Califòrnia) s'està construint de nou amb la tecnologia de pont atirantat. El vell pont de gelosia metàl·lica es substituirà per un pont atirantat més modern, potser perquè el Golden Gate no es trobi sol. Les etapes constructives són les següents, les presento en forma d'imatges enllaçades:

Els detalls, imatges i informació molt interessant sobre l'obra es poden trobar a (url).

Una bonica foto de la confluència de l'obra nova i el pont vell.

La torre del nou pont serà la nova icona del Bay Brige

Durant l'etapa 6 es desmunta la bastida auxiliar. Una barcassa grua s'encarregava de desmuntar-la per trams i dur-la fins la vora. Mentre baixaven una peça amb la grua per dipositar-la a la barcassa, per motius desconeguts, la peça va relliscar i va arrossegar la grua. L'impacte de l'estructura sobre la barcassa no va generar cap dany a l'embarcació. Podeu veure fotos a (url). Aquí us poso les que m'han semblat més interessants extretes del web de l'enllaç (Fotos de MercuryNews).

Tasca de desmuntatge de la bastida auxiliar

Detall de la barcassa i la peça de la bastida

Imatge de la grua al peu de la bastida

Treballant per separar el sinistre en trossos

Un dels viatges amb les restes del sinistre

Els 10 projectes educatius més innovadors del 2012

1 Coursera

2 Udacity

3 EdX

 4 Rio Salado community college 

5 Amplify

6 GameDesk

7 Duolingo

8 InsideTrack

9 FunDza

10 ClassDojo

Les 10 millors marques d'arquitectura del 2012

Fastcompany ha publicat les 10 empreses d'arquitectura considerades com a més innovadores. Aquí us presento la llista amb els enllaços (enjoy).

1_Foster + Partners

2_Snohetta
3_Adjaye Associates
4_Wang Shu
5_Perkins+Will
6_Herzog & de Meuron
7_Populous
8_Arup
9_Mazzanti Arquitectos
10_Lake|Flato

El futur de la construcció industrialitzada. Impressores 3D de gran format

Creieu que una persona pot fer un dibuix amb ordinador i construir una casa? De fet, n'hauríem de dir "fabricar una casa"? És possible que estiguem a les portes d'una veritable revolució en els mètodes de construcció de vivendes.

Les càrregues que viatjaven pels arcs

Les estructures antigues no es calculaven. Els mestres d’obres utilitzaven regles de proporcions que es transmetien de generació en generació. Era un coneixement basat en l’experiència, en la intuïció i en l’observació de la Natura.

Els enginyers van iniciar el càlcul de les estructures molt més tard

El COU em va agradar

Si sou uns nostàlgics de l'educació dels anys 80, aquest no és l'escrit que esteu buscant; el COU de què vull parlar és el Centre d'Observació de l'Univers i no l'antic Curs d'Orientació Universitària. El COU pot ser una veritable epifania, especialment per a les dates de Nadal.

Estructures Antigues - El col·lapse

Les estructures modernes estan basades en el coneixement que s'ha anat desenvolupant des del SXVIII fins a dia d'avui. La teoria de l'elasticitat ha permès el càlcul d'estructures de formigó, acer, etc. Les estructures antigues estan fetes de pedra o maons,

Esmorzar del TERMCAT

El passat 18 de desembre de 2012 el TERMCAT va organitzar una trobada per fer xarxa mentre preníem una xocolata. Em van convidar com a especialista en tema de construcció. Podeu llegi-ne la nota de premsa. Una jornada molt encertada. 

Hi van intervenir diferents ponents

Més sobre el col·lapse del túnel japonés de Sasago

Ara apareixen les primeres imatges de l'interior del túnel. Vegeu el vídeo. Sembla que el muret no ha jugat cap paper rellevant ja que vistes les imatges ni tan sols s'observa. En canvi es confirma la fallada pels connectors, llegiu els originals de japan daily press (url) i (url). La manca d'inspeccions adequades va impedir la detecció de la patologia.

imatge de japandailypress.com

Principis estructurals antics – els materials

Entenem per estructures antigues totes aquelles que no han estat calculades segons les regles de la resistència de materials i, hores d’ara, segueixen en peu total o parcialment: Les catedrals, les construccions romanes, les gregues i fins i tot les megalítiques...

La Catedral de Mallorca, els Mercats de Trajà i les Taules de Menorca. Exemples d'estructures antigues

Mai viatgis en primera

L’abril del 2012 va tancar un ambiciós programa de 4 anys de proves de seguretat sobre els estàndards industrials de fabricació d’avions civils. Els dos eixos de treball han estat: la verificació de la seguretat en els estàndards industrials basats en assajos de components i la validació d’un control extern del vol sobre avions de grans dimensions.

La prova final consistia en estavellar un avió de passatgers per avaluar les possibilitats de supervivència dels passatgers. L’assaig d’impacte es va fer a la zona de Laguna Salada (Mèxic), una planura rodejada de muntanyes que actuarien com a tanca de protecció si alguna cosa no sortia bé. Es va utilitzar un avió 727 completament instrumentat amb acceleròmetres triaxials. Molts situats sobre el terra de l’avió per captar les acceleracions que patirien els passatgers. També s’incloïen dummies i càmeres d’alta velocitat. L’impacte assenyala que la part davantera de l’avió és la que pateix uns danys més dramàtics, mentre que la zona de les ales i la part de darrera són les més segures. Mireu el vídeo de youtube (url).  Recordeu, per la vostra seguretat i la de la vostra cartera millor no viatgeu en primera.

Imatges de discovery channel

Col·lapse en un túnel japonès

El 3 de desembre de 2012, el fals sostre del túnel japonès de Sasago (80 Km) va col·lapsar parcialment. Es van despendre unes plaques de formigó, fins a 270 que cobrien una longitud de 110 m i van aixafar els infortunats conductors. Van morir 9 persones. Les plaques penjaven de la volta superior de l'arc del túnel.  El túnel es va obrir l'any 1977 i havia estat recenment inspeccionat (setembre). La causa inicial apunta a la fallada en els connectors metàl·lics que mantenien penjades les plaques de formigó, primera font (url). Però no queda tant clar, llegiu aquesta (url); El fals sostre tenia una llum de 5m i es recolzava en dues bigues laterals que són les que pengen del  sostre del túnel (foto inferior). En el centre del fals sostre hi havia un muret que dividia l'espai superior en dues canonades de ventilació: una d'entrada i una de sortida. Segurament el muret recolzava directament sobre el fals sostre ja que la llum és petita. En el moment del trencament el fals sostre va col·lapsar en forma de V segons les càmeres de seguretat. Això apunta a un col·lapse del forjat per flexió. Si els connectors metàl·lics estaven en els extrems, és evident que no van fallar. Podria ser que el muret també pengés i al cedir, va impactar amb el forjat generant un efecte dominó. Com en molts d'aquests casos la informació arriba manipulada i es fa difícil fer-ne un diagnòstic.

Inspecció del túnel Tsuburano, semblant al del col·lapse. Foto (AP Photo/Kyodo News)

El free fall de Felix Baumgartner

Més enllà de l’enrenou mediàtic, el marketing, etc. el cert és que el salt de Baumgartner (url) marca una fita en les capacitats tecnològiques de l’adaptació de l’ésser humà en ambients allunyats de la Terra. Darrera hi ha una gran dosi de propaganda i un futur negoci de turisme;  i un cop més veiem que el factor motor no és la Ciència en sí mateixa sinó la futura explotació econòmica de tecnologies. Però compte, els que han endegat el projecte han esmerçat molts diners. El món funciona així.

Science is art

Us convido a visitar les imatges que capten els científics amb algunes de les les seves eines (url_mrs). En particular microscòpics electrònics i imatges ampliades de la nano-escala. Per aconseguir la interpretació sovint afegeixen colors i textures que òbviament no responen l'original però ajuden a entendre volums i estructures i de forma soprenent creen aquests efectes estètics que ens impacten. Visiteu la galeria a la mateixa web (url).

Vilas Pol (Argonne Nat Lab), el guanyador 2012 Fall Meeting