Més enllà de l’enrenou
mediàtic, el marketing, etc. el cert és que el salt de Baumgartner (url) marca una
fita en les capacitats tecnològiques de l’adaptació de l’ésser humà en ambients
allunyats de la Terra. Darrera hi ha una gran dosi de propaganda i un futur
negoci de turisme; i un cop més veiem que
el factor motor no és la Ciència en sí mateixa sinó la futura explotació
econòmica de tecnologies. Però compte, els que han endegat el projecte han
esmerçat molts diners. El món funciona així.
El 14 d’Octubre
de 2012 Felix Baumgartner va saltar des de 39,045 m d’altura. Es va situar a la
frontera de l’espai i a la frontera de la tecnologia. Per aconseguir-ho, l’equip
de Red Bull Stratos ha hagut de desenvolupar noves tecnologies per fer possible
el salt i el retorn amb vida del saltador. Alguns dels protagonistes són: Art Thompson
director tècnic del projecte i el Dr.
Jonathan Clark, director mèdic del projecte. Han calgut 2 anys
de disseny i proves sobre la càpsula, el globus, el vestit i els sistemes que
coordinaven el salt.
La càpsula va ser
comprovada dins una cambra de pressurització a Brooks City Base a San Antonio
(Texas). Baumgartner i la càpsula es van sotmetre a una descompressió a baixa temperatura
com la que es va trobar al llindar de l’estratosfera. La pressió és tant petita que està prop del
buit, això provoca que els líquids del cos humà puguin arribar al punt d’ebullició
amb les conseqüències negatives que comporta.
La càpsula va ser
dissenyada, fabricada i provada per l’empresa Sage Cheshire Aerospace (USA). La
càpsula disposa d’un sistema remot que la desenganya del globus d’enlairament
de manera que es pot reaprofitar per a posteriors salts.
Una altra
innovació en el llindar de la tecnologia correspon a tota la monitorització del
conjunt que va des de la càpsula fins el vestit de Baumgartner. La càpsula
comptava amb 9 càmeres d’alta definició, 3 càmeres cinematogràfiques digitals i
3 càmeres digitals d’alta resolució. El vestit pressuritzat de Baumgarner
disposava de 5 petites càmeres d’alta definició. A banda de sensors sobre l’estat
de salut i de moviment del saltador. Els senyals dels sensors es recollien en
dues unitats fixes i una mòbil en un rang de 300 Km al voltant del llançament.
