El passat mes de novembre el Barcelona Knowledge Hub va inaugurar les seves activitats amb una discussió sobre nous sistemes de finançament dels medicaments i el seu fàcil accés per part de la població mundial (ponent Thomas Pogge) i el futur de les neurociències (Mara Dierssen). Una disputatio plena d'idees inspiradores, podeu veure-la íntegra en aquesta adreça. Felicitats als organitzadors.
P.D: Us convido a llegir una brevíssima entrevista a Thomas Pogge (url)
dissabte, 21 de desembre del 2013
La Barcelona Disputatio
dijous, 19 de desembre del 2013
El formigó flexible té futur?
Pensar en formigó flexible sembla poc útil. Tots sabem que el formigó és un material amb una gran capacitat de resistir la compressió, però si l'estirem fissura amb molta facilitat. És un material fràgil quan l'estirem, i què?.
Si volem que una estructura de formigó (per exemple una biga) resisteixi la flexió necessitem que a la part traccionada hi hagi un material capaç de suportar traccions. La tecnologia clàssica disposa de dues solucions: la col·locació d'una barra d'acer (formigó armat) o bé, disposar un cable d'acer tesat que redueix les traccions (formigó pre/post tesat). Actualment trobaríem solucions alternatives amb els materials compostos. Per tant, si el formigó convencional ja ens funciona, per quin motiu caldria fer-ne un de flexible?
Aquí venen un parell de raons:
1. Les experiències fetes fins ara amb estructures que trenquen de forma fràgil mostren que aquelles construïdes amb formigons flexibles resisteixen més càrrega que les estructures construïdes amb formigó convencional, malgrat que la resistència a compressió del formigó flexible pugui ser menor que la del convencional. En el cas de trencament sobtat, com el tallant, el paràmetre clau és la ductilitat i no la resistència a compressió.
2. La densitat del formigó no és garantia d'una major durabilitat. El formigó d'alta densitat té una gran resistència a la penetració de la humitat en les zones comprimides; però en les traccionades, les esquerdes, sempre inevitables, es converteixen en vies d'entrada de la futura corrosió.
Per tant, d'una banda podríem augmentar la seguretat i la resilència de les estructures i de l'altre augmentar la durabilitat de les estructures.
Com fabriquem un formigó flexible?
El formigó flexible entra dins la categoria dels SHCC (Strain-Hardening Cement-based Composites) o ECC (Engineered Cementitious Composites). Són materials formats per cendres volants i àrids de diàmetre petit, ciment, additius i fibres de PVA (Polivinil alcohol) que tenen alta tenacitat i poca elongació. De fet són un micro-formigó amb moltíssimes fibres. En definitiva un material compost on substitutim la matriu de resina orgànica per una matriu inorgànica de pasta cementítica.
Si volem que una estructura de formigó (per exemple una biga) resisteixi la flexió necessitem que a la part traccionada hi hagi un material capaç de suportar traccions. La tecnologia clàssica disposa de dues solucions: la col·locació d'una barra d'acer (formigó armat) o bé, disposar un cable d'acer tesat que redueix les traccions (formigó pre/post tesat). Actualment trobaríem solucions alternatives amb els materials compostos. Per tant, si el formigó convencional ja ens funciona, per quin motiu caldria fer-ne un de flexible?
Aquí venen un parell de raons:
1. Les experiències fetes fins ara amb estructures que trenquen de forma fràgil mostren que aquelles construïdes amb formigons flexibles resisteixen més càrrega que les estructures construïdes amb formigó convencional, malgrat que la resistència a compressió del formigó flexible pugui ser menor que la del convencional. En el cas de trencament sobtat, com el tallant, el paràmetre clau és la ductilitat i no la resistència a compressió.
2. La densitat del formigó no és garantia d'una major durabilitat. El formigó d'alta densitat té una gran resistència a la penetració de la humitat en les zones comprimides; però en les traccionades, les esquerdes, sempre inevitables, es converteixen en vies d'entrada de la futura corrosió.
Per tant, d'una banda podríem augmentar la seguretat i la resilència de les estructures i de l'altre augmentar la durabilitat de les estructures.
Com fabriquem un formigó flexible?
El formigó flexible entra dins la categoria dels SHCC (Strain-Hardening Cement-based Composites) o ECC (Engineered Cementitious Composites). Són materials formats per cendres volants i àrids de diàmetre petit, ciment, additius i fibres de PVA (Polivinil alcohol) que tenen alta tenacitat i poca elongació. De fet són un micro-formigó amb moltíssimes fibres. En definitiva un material compost on substitutim la matriu de resina orgànica per una matriu inorgànica de pasta cementítica.
Formigó amb deformacions del 5% (el convencional suporta 0.01%). Imatge de http://www.sciencedaily.com/releases/2009/04/090422175336.htm |
Etiquetes de comentaris:
composites,
concrete,
cracks
divendres, 6 de desembre del 2013
Algunes experiències arquitectòniques amb impressores 3D
Podeu veure alguns dels primers impactes que té el 3D-printing en la construcció.
Etiquetes de comentaris:
3D printing,
architecture,
construction
dissabte, 2 de novembre del 2013
Inici de l'enderroc de la Plaça de les Glòries
Aquest novembre de 2013 han de començar les actuacions per enderrocar l'estructura de la Plaça de les Glòries. Durant les obres olímpiques de l'any 1992 es va executar una anella viària en alçada amb una notable complexitat de gestió de serveis afectats. A meitats de novembre s'actuarà sobre el trànsit i el febrer del 2014 començarà l'enderrocament físic de l'estructura.
Etapes de la remodelació. En fosc els espais urbans que es guanyen per a vianants (font: www.glories.cat) |
S'espera mobilitzar 45.000 m3 de terreny i 17.800 m3 de formigó (36 M€). El formigó serà triturat 'in situ' i reaprofitat com a àrid de reompliment en els nous espais urbanístics.
Es pot veure un vídeo de la deconstrucció a : http://premsa.bcn.cat/
També a l'ARA: http://www.ara.cat/
Etiquetes de comentaris:
concrete,
construction,
structures
diumenge, 20 d’octubre del 2013
Mai més no ens mullarem els peus a Venècia
Venècia ha patit inundacions periòdiques que han posat en perill el patrimoni construït. Cansats de veure com, de quan en quan, la Piazza di San Marco s'omplia d'aigua fins els turmells, els italians van endegar al 2003 un projecte de regulació del nivell del mar.
diumenge, 6 d’octubre del 2013
El 3D printing i l'horror vacui
El 3-D printing ja es capaç de generar formes altament complexes. Mireu sinó el treball barroc de Hansmeyer i Dillenburguer (url).
Decoració barroca amb 3D printing |
Etiquetes de comentaris:
3D printing,
architecture,
art
Fallada del Leo Frigo Bridge a Wisconsin
El 25 de setembre de 2013 es va tancar el pont de Leo Frigo a Green Bay (Wisconsin). Es van realitzar diferents trucades alertant de la flexió anòmala del tauler del pont (url).
dimarts, 24 de setembre del 2013
Formigó sense ciment
El formigó sense ciment es planteja com una solució més verda i sostenible. El cost energètic i les emissions que es produeixen durant la fabricació del ciment fan que el formigó tradicional deixi una empremta
Etiquetes de comentaris:
architecture,
concrete
dimarts, 17 de setembre del 2013
El redreçament del Costa Concordia
El 17 de setembre de 2013 s'ha reflotat el creuer del Costa Concordia.
Aquí trobareu un vídeo sobre el procés de redreçament del vaixell (url). A mi m'ha semblat fascinant.
Els detalls de l'operació estan al web (url).
Les empreses encarregades són Cosat concordia (Itàlia), Titan Salvage (USA) i Micoperi (Itàlia). La major part de professionals involucrats, entre 30 i 200 segons les fases, són italians. Un èxit de l'enginyeria italiana.
Aquí trobareu un vídeo sobre el procés de redreçament del vaixell (url). A mi m'ha semblat fascinant.
Els detalls de l'operació estan al web (url).
Les empreses encarregades són Cosat concordia (Itàlia), Titan Salvage (USA) i Micoperi (Itàlia). La major part de professionals involucrats, entre 30 i 200 segons les fases, són italians. Un èxit de l'enginyeria italiana.
Procés de redreçament. http://www.theparbucklingproject.com/ |
Etiquetes de comentaris:
inflatable,
marine
divendres, 2 d’agost del 2013
Els 6 desastres més importants dels EEUU
El debat de l'envelliment de les infrastructures als EEUU està obert des de fa temps. Ara al Washington Post (url) podeu trobar la llista dels desastres més recents i rellevants que han passat als EEUU.
2013. Skagit River Bridge a Washington state
2010. Sostre de fibra de vidre de l'estadi de futbol americà a Minneapolis
2007. Interstate 35W Bridge a Minneapolis
2006. Fals sostre d'un túnel a Boston.
2005. Presa de Taum Sauk a Missouri
2005. Danys de l'huracà Katrina a New Orleans
2013. Skagit River Bridge a Washington state
2005. Danys de l'huracà Katrina a New Orleans
Etiquetes de comentaris:
collapse,
structures
dijous, 6 de juny del 2013
Interessant "Informe APEI sobre publicación en revistas científicas"
L' Asociación Profesional de Especialistas en la Información APEI ha publicat un treball sobre les publicacions científiques (url). Els autors són Tomàs Baiget i Daniel Torres-Salinas. El text és variat i va des de l'anàlisi de les motivacions per publicar fins com funcionen alguns índexs de classificació (els famosos Impact Factors). També conté un manual sobre com ha de ser un article: estructura, presentació, referències, etc. I inclou recomanacions sobre temes delicats com l'autoria i l'ordre d'autors. Doneu-li un cop d'ull perquè està força bé.
La barra d'acer ha mort, visca la reina!
La tecnologia actual de formigó armat es basa en la combinació de dos materials. El formigó que suporta les compressions i l'acer que suporta les traccions. Així l'armat d'una biga sotmesa a flexió desenvolupa un braç resistent que suporta la flexió de les càrregues externes. L'acer ha estat el rei indiscutible d'aquest binomi formigó-armadura. Però l'experència ha demostrat que l'acer té un punt feble ... la durabilitat. Amb el pas del temps les armadures acaben patint corrosió. Així abans de 25 anys segur que caldrà fer algun manteniment.
Aquí és on els compostos apareixen com la futura generació d'armadures. Tenen nombrosos avantatges respecte l'acer:
1.+ Una capacitat resistent equivalent o superior a l'acer.
2.+ Pesen poc respecte la seva capacitat resistent i per tant són fàcilment manipulables.
3.+ No tenen problemes de corrosió ni de durabilitat greus.
4.+ No tenen problemes d'interacció amb camps electromagnètics.
5.+ El preu és competitiu si pensem en el cicle de vida a llarg termini.
En contra trobaríem un parell de raons:
1.- Poca resistència al foc. En general, menor que l'acer.
2.- Major deformabilitat que l'acer en el rang elàstic i ... gens de plasticitat.
Si tenen tantes coses bones, per què no els usem encara? Com tota nova tecnologia necessita una certa maduresa. Per exemple: disposar d'una normativa, definir uns estàndars de producció i tenir més proveïdors i fabricants. Quan aquests punts canviïn podrem dir adéu a la barra d'acer. God save the queen!.
Aquí és on els compostos apareixen com la futura generació d'armadures. Tenen nombrosos avantatges respecte l'acer:
1.+ Una capacitat resistent equivalent o superior a l'acer.
2.+ Pesen poc respecte la seva capacitat resistent i per tant són fàcilment manipulables.
3.+ No tenen problemes de corrosió ni de durabilitat greus.
4.+ No tenen problemes d'interacció amb camps electromagnètics.
5.+ El preu és competitiu si pensem en el cicle de vida a llarg termini.
En contra trobaríem un parell de raons:
1.- Poca resistència al foc. En general, menor que l'acer.
2.- Major deformabilitat que l'acer en el rang elàstic i ... gens de plasticitat.
Si tenen tantes coses bones, per què no els usem encara? Com tota nova tecnologia necessita una certa maduresa. Per exemple: disposar d'una normativa, definir uns estàndars de producció i tenir més proveïdors i fabricants. Quan aquests punts canviïn podrem dir adéu a la barra d'acer. God save the queen!.
Etiquetes de comentaris:
composites,
concrete
dijous, 9 de maig del 2013
100 research fronts of 2013
Thomson Reuters ha editat una publicació amb les 100 aportacions científiques més rellevants. La intenció és ajudar a orientar la política i la gestió de l'activitat científica. Per fer-ho han treballat amb el volum de publicacions des del 2007 fins a data d'avui identificant nombre de publicacions, impacte, etc. Trobareu els detalls de la metodologia en el document (url). Hi ha 10 camps, en destaco 2:
dimarts, 7 de maig del 2013
Solar Impulse farà un avió que volarà amb energia solar
El projecte Solar Impulse va néixer fa 14 anys. Ara amb la col·laboració d'empreses líders: Solvai, Bayer, Décision, Schütz, Toray, Kokam, Sun Power Corp, etc. té planejat donar la volta al món. Podeu llegir detalls a (url).
Etiquetes de comentaris:
aircraft,
composites
Esfondrament d'una factoria a Bangladesh
El passat 24 d'abril es va esfondrar un edifici (url) de vuit plantes a Savar (Bangladesh). Sembla ser que l'edifici havia fet remontes (afegit plantes) sense cap mena de supervisió. De fet només tres plantes de les vuit eren legals.
dimarts, 9 d’abril del 2013
El secret de les guitarres dels grans mestres
Fer música és una activitat humana que ens acompanya des dels principis dels temps. Al llarg de la Història i segons les cultures s'han anat creant instruments musicals que serveixen per produir música. A grans trets hi ha la família del vent, de la corda i de la percussió; potser també caldria afegir ara la família dels instruments electrònics ...
Etiquetes de comentaris:
elastic waves,
music,
NDT
dijous, 28 de març del 2013
Portal sobre Einstein
La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació ha publicat un portal sobre la visita d'Einstein a Catalunya. També inclou altres materials sobre el personatge i la ciència. Us recomano un cop d'ull a l'hemeroteca, alguns dels articles són terriblement vigents (escrits l'any 1923!). Web sobre Einstein a Catalunya. Molt bona feina.
dimecres, 27 de març del 2013
La bomba de formigó que està en el Guinness
Actualment el camió bomba que té el rècord de tamany pertany a l'empresa italiana CIFA. Han reconvertit un camió Mercedes de 4 eixos a un de 7. Pels qui volgueu més detalls (url). A mi el que m'agrada és el braç fet amb set trossos desplegables, els quatre de l'extrem estan fets de ... fibra de carboni.
Imatge del camió bomba treta de theconstructionindex |
BIM segueix fent passos endavant
Building Information Modeling és una tecnologia d'informació que descriu una obra amb el màxim de detalls. Per entendre'ns, antigament no hi havia ni plànols, després va aparéixer la informació 2-D en paper, amb els ordinadors es va incorporar la informació 3-D i la realitat virtual (els famosos renders). Des de fa uns anys el BIM permet incorporar altra informació adicional com costos, especificacions tècniques, planificació de la producció, etc. Tot d'informacions importants per a l'execució, control i seguiment del projecte; informacions que es poden anar incorporant des del primer moment del procés creatiu. El BIM permet un major control i traçabilitat de canvis, una major qualitat i seguretat en el producte final. Ara es poden integrar les estacions de topografia amb la informació del BIM (url) i per tant, fer un salt endavant en el replanteig de les obres.
Com cicatritzar les ferides del formigó
El formigó és un material abastament utilitzat a la construcció. El volum de metres cúbics de formigó per a les obres de tot el món el converteixen en un producte estrella. Té moltes coses positives: gran resistència a la compressió, adaptació a la forma (vessat en líquid), bona resistència química, enduriment sota l'aigua (enduriment per hidratació), etc. La llista seria inesgotable i més amb els additius actuals que permeten personalitzar la seva aplicació: retard de presa, fluidificació, colorants, protectors químics, fibres, etc. Però té un inconvenient: Fissura fàcilment per tracció.
Les esquerdes es convertexien en ferides obertes per les que poden penetrar l'aigua i ions que acceleren els atacs de corrosió; o bé, aigua que es congela i s'expandeix augmentant l'esquerda. En definitiva, tota esquerda és una ferida oberta que degrada el material. Per això cal anar mantenint les estructures de formigó amb reparacions periòdiques que tapin les esquerdes i com podeu imaginar, és costós!.
Fa un temps vaig parlar d'un equip de Delft que investigava l'ús de bacteris per autosegellar les esquerdes. Ara sembla que un equip sudcoreà de la Universitat de Yonsei ha trobat una altra solució. L'equip del Prof. Chan-Moon Chung ha publicat a Applied Materials and Interfaces de l'American Chemical Society ACS (url) una solució basada en un reacció química. La idea és crear un polímer de revestiment que reompli l'esquerda, fabriqui una crosta i impedeixi la penetració d'aigua. El polímer es forma a partir de la barreja de dues substàncies (al no ser químic em veig incapaç de reescriure els seus noms!, els trobareu a l'enllaç) i el seu enduriment es fa amb la foto-activació de la llum solar. La gran dificultat va ser mantenir els dos compostos junts però sense reaccionar i activar l'enduriment quan aparegués l'esquerda. Com s'ho van fer? De forma molt imaginativa. Van micro-encapsular les substàncies per protegir-les del sol. Les van barrejar amb un altre polímer per fabricar una mena de pintura. Van aplicar la pintura amb les microcàpsules sobre el formigó. En el moment de fissurar, les microcàpsules es trenquen i alliberen la substància segelladora que s'activa sota el sol i endureix cicatritzant la ferida. Podeu veure el dibuix del seu article aquí sota.
Les esquerdes es convertexien en ferides obertes per les que poden penetrar l'aigua i ions que acceleren els atacs de corrosió; o bé, aigua que es congela i s'expandeix augmentant l'esquerda. En definitiva, tota esquerda és una ferida oberta que degrada el material. Per això cal anar mantenint les estructures de formigó amb reparacions periòdiques que tapin les esquerdes i com podeu imaginar, és costós!.
Fa un temps vaig parlar d'un equip de Delft que investigava l'ús de bacteris per autosegellar les esquerdes. Ara sembla que un equip sudcoreà de la Universitat de Yonsei ha trobat una altra solució. L'equip del Prof. Chan-Moon Chung ha publicat a Applied Materials and Interfaces de l'American Chemical Society ACS (url) una solució basada en un reacció química. La idea és crear un polímer de revestiment que reompli l'esquerda, fabriqui una crosta i impedeixi la penetració d'aigua. El polímer es forma a partir de la barreja de dues substàncies (al no ser químic em veig incapaç de reescriure els seus noms!, els trobareu a l'enllaç) i el seu enduriment es fa amb la foto-activació de la llum solar. La gran dificultat va ser mantenir els dos compostos junts però sense reaccionar i activar l'enduriment quan aparegués l'esquerda. Com s'ho van fer? De forma molt imaginativa. Van micro-encapsular les substàncies per protegir-les del sol. Les van barrejar amb un altre polímer per fabricar una mena de pintura. Van aplicar la pintura amb les microcàpsules sobre el formigó. En el moment de fissurar, les microcàpsules es trenquen i alliberen la substància segelladora que s'activa sota el sol i endureix cicatritzant la ferida. Podeu veure el dibuix del seu article aquí sota.
Imatge de l'article publicada per l'American Chemical Society a la revista Applied Materials and interfaces |
divendres, 15 de març del 2013
Perdent llençols a cada bugada ...
Aquesta frase feta seria difícil d'aplicar en el producte ConcreteCanvas TM (url). L'empresa anglesa ConcreteCanvas comercialitza unes lones que contenen morter en sec. Les lones, de naturalesa flexible, es poden col·locar sobre un motllo. Després es poden mullar perquè s'inicïi la presa del morter. Passada una estona de 24 h ja disposem d'una forma geomètrica endurida i podem procedir a enretirar el motllo. Amb aquesta idea tan senzilla és possible fer habitacles temporals i tenir-los a punt en menys de 24 h. Donat que el producte és un rotllo o un paquet enrotllat de lona, el seu transport i manipulació són senzills. L'empresa va néixer el 2005 amb una tecnologia desenvolupada a l'Imperial College l'any 2004. Trobareu una interessant pàgina de FAQ a la seva web on descriuen moltes particularitats del producte; per exemple: és pot donar la forma sota l'aigua, retardar l'enduriment, garanteixen 10 anys de vida, pot ser inflable, etc. Un producte nascut per al desplegament ràpid en zones de conflicte armat; però també per a usos civils i de protecció en cas de desastres. Un breu video amb la tecnologia d'inflat.
Etiquetes de comentaris:
concrete,
inflatable
diumenge, 3 de març del 2013
Saltant al 4d-printing
El 3D printing és una tecnologia que pot revolucionar el model de producció. Imaginem que necessitem una tassa per prendre un cafè. Caldria que algú l'hagués dissenyada, fabricada i distribuïda a les botigues, o bé que féssim una compra per Internet de l'objecte. Intervenen molts agents i hi ha complexitat entre qui té la necessitat i qui la satisfà. Però imaginem que tenim un aparell a casa que ens connecta a l'Internet, ens baixa un fitxer amb el tipus de tassa que ens agrada, premem un botó i ja la tenim llesta per fer servir. Aleshores, la proximitat entre els agents disminueix al mínim. Fins i tot, podem manipular o crear el fitxer gràfic i personalitzar-ne el disseny. Un autèntic Do-It-Yourself. Aquesta és la màgia del 3D printing. Poder fabricar "les teves" peces in situ.
Doncs bé, aquest nou model veu augmentada la seva complexitat amb el 4D-printing. De fet, el nom potser no és encertat del tot, i és més fruit del màrqueting tecnològic que d'una realitat física. El 4D consisteix a crear peces complexes formades per la unió d'altres peces més simples. La gràcia és que les peces simples poden estar disperses o disposades amb alguna estructura compacta, per exemple empaquetades dins d'un calaix. En el moment que les peces s'activen, amb algun procediment físic o químic: Es mouen, interactuen i generen una estructura nova tridimensional. Una mena de tenda Quechua però a "lo bèstia". La utilitat? A part de la màgia, fer elements autoreplicants, assemblar i crear estructures complexes com ponts, habitatges, etc. a partir de peces simples, crear estructures que poden autoreparar-se, etc. La imaginació se'ns pot desbocar, mireu els vídeos (url)
Doncs bé, aquest nou model veu augmentada la seva complexitat amb el 4D-printing. De fet, el nom potser no és encertat del tot, i és més fruit del màrqueting tecnològic que d'una realitat física. El 4D consisteix a crear peces complexes formades per la unió d'altres peces més simples. La gràcia és que les peces simples poden estar disperses o disposades amb alguna estructura compacta, per exemple empaquetades dins d'un calaix. En el moment que les peces s'activen, amb algun procediment físic o químic: Es mouen, interactuen i generen una estructura nova tridimensional. Una mena de tenda Quechua però a "lo bèstia". La utilitat? A part de la màgia, fer elements autoreplicants, assemblar i crear estructures complexes com ponts, habitatges, etc. a partir de peces simples, crear estructures que poden autoreparar-se, etc. La imaginació se'ns pot desbocar, mireu els vídeos (url)
Etiquetes de comentaris:
3D printing,
structures
dissabte, 23 de febrer del 2013
Col·lapse d'una barcassa grua durant l'obra del Bay Bridge
L'East span del pont de Bay Bridge d'Oakland (Califòrnia) s'està construint de nou amb la tecnologia de pont atirantat. El vell pont de gelosia metàl·lica es substituirà per un pont atirantat més modern, potser perquè el Golden Gate no es trobi sol. Les etapes constructives són les següents, les presento en forma d'imatges enllaçades:
Els detalls, imatges i informació molt interessant sobre l'obra es poden trobar a (url).
Una bonica foto de la confluència de l'obra nova i el pont vell.
Durant l'etapa 6 es desmunta la bastida auxiliar. Una barcassa grua s'encarregava de desmuntar-la per trams i dur-la fins la vora. Mentre baixaven una peça amb la grua per dipositar-la a la barcassa, per motius desconeguts, la peça va relliscar i va arrossegar la grua. L'impacte de l'estructura sobre la barcassa no va generar cap dany a l'embarcació. Podeu veure fotos a (url). Aquí us poso les que m'han semblat més interessants extretes del web de l'enllaç (Fotos de MercuryNews).
Els detalls, imatges i informació molt interessant sobre l'obra es poden trobar a (url).
Una bonica foto de la confluència de l'obra nova i el pont vell.
La torre del nou pont serà la nova icona del Bay Brige |
Tasca de desmuntatge de la bastida auxiliar |
Detall de la barcassa i la peça de la bastida |
Imatge de la grua al peu de la bastida |
Treballant per separar el sinistre en trossos |
Un dels viatges amb les restes del sinistre |
dissabte, 16 de febrer del 2013
Els 10 projectes educatius més innovadors del 2012
1 Coursera
2 Udacity
3 EdX
4 Rio Salado community college5 Amplify
6 GameDesk
7 Duolingo
8 InsideTrack
9 FunDza
10 ClassDojo
divendres, 15 de febrer del 2013
Les 10 millors marques d'arquitectura del 2012
Fastcompany ha publicat les 10 empreses d'arquitectura considerades com a més innovadores. Aquí us presento la llista amb els enllaços (enjoy).
1_Foster + Partners
Etiquetes de comentaris:
architecture,
design
dissabte, 26 de gener del 2013
El futur de la construcció industrialitzada. Impressores 3D de gran format
Creieu que una persona pot fer un dibuix amb ordinador i construir una casa? De fet, n'hauríem de dir "fabricar una casa"? És possible que estiguem a les portes d'una veritable revolució en els mètodes de construcció de vivendes.
Etiquetes de comentaris:
3D printing,
concrete,
construction
divendres, 18 de gener del 2013
Les càrregues que viatjaven pels arcs
Les estructures
antigues no es calculaven. Els mestres d’obres utilitzaven regles de
proporcions que es transmetien de generació en generació. Era un coneixement
basat en l’experiència, en la intuïció i en l’observació de la Natura.
Els enginyers van
iniciar el càlcul de les estructures molt més tard
dimecres, 2 de gener del 2013
El COU em va agradar
Si sou uns nostàlgics de l'educació dels anys 80, aquest no és l'escrit que esteu buscant; el COU de què vull parlar és el Centre d'Observació de l'Univers i no l'antic Curs d'Orientació Universitària. El COU pot ser una veritable epifania, especialment per a les dates de Nadal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)