Les estructures a les construccions dels maies

Recentment, en el context d’un projecte de cooperació de la UPC i de la UNACH, he tingut l’oportunitat de visitar algunes ruïnes de ciutats maies.

Recullo alguns apunts del viatge sobre les estructures arquitectòniques de la cultura maia a la zona de Chiapas (Mèxic), als llocs de: Palenque, Yaxchilán, Bonampak i Toniná. Les estructures es van construir al llarg d’un període que comprèn entre el 0 i el 1000 D.C. a mesura que aquestes cultures apareixien, assolien l’esplendor i finalment, desapareixien abans del S. XVI.

Els elements estructurals que han quedat són els elements constructius de les piràmides, temples, tombes, algun palau i l’espai del joc de pilota. La selva ha engolit gran part de les edificacions i de fet, hores d’ara queden moltíssimes ruïnes per desenterrar sota la capa d’arbres i plantes.

La selva amaga les restes de moltes ciutats maies. Yaxchilán

 

Zona del joc de pilota. Toniná.

El primer que destaca és la construcció massiva de les piràmides. Tonelades de pedres apilades que creen plataformes a diferents alçades on es construeixen temples i s'amaguen tombes (algunes encara per descobrir). 

Zona dels temples. Toniná. Les pedres creen plataformes de diferents nivells
sobre les que es van construint palaus i temples. També hi ha tombes
a les quals es pot baixar per una escala estreta.

Toniná. Vista parcial del conjunt des de la part superior.
Les dimensions de les edificacions no són colossals,
comparades amb les dimensions de l'extensió.

Les edificacions són de dimensions modestes i molt massives. Llums curtes i mínim d'obertures. Destaca el gruix dels seus murs. Els murs estan construïts amb pedres calcàries tallades, ben disposades i apilades (carreus irregulars). Si el mur és molt ample pot estar fet amb dos paraments i un reble central, caòtic, de maçoneria de roques no treballades (pedres de paredar). Aquesta tècnica també ha sigut usada en la construcció europea des de temps immemorials (romans i grecs), normalment amb un reble de terra i pedres. En canvi, en l’arquitectura maia el reble té un material cohesiu que dóna més monolitisme al mur. Com no disposaven d’elements de metall és de suposar que preparaven els carreus amb destrals fetes amb altres roques més dures. S’observa que els carreus tenen geometries dispars i, segurament, la manca de metall per preparar les peces, feia que el procés de producció fos molt artesanal i que la mida no fos tan regular com la que s’observa en l’arquitectura europea. Totes les peces estan unides per un morter que ajuda a mantenir-les lligades entre sí.

 

Petits temples a Palenque. Els murs són gruixuts,
formats per un aparell de carreus bastant regular.
Sense finestres i amb portes estretes

Murs paral·lels que generen un estret passadís.
L'aparell de carreus força regulars

Mur al Palau de Palenque. S'observen els dos paraments i el reble,
més irregular i cementat

En les estructures més ciclòpies, com les piràmides, els murs estan formats per un parament extern de pedres ben disposes i, després, per un reble més o menys caòtic de pedres i morter.

El parament extern dels murs de les piràmides està format per carreus regulars
i ben disposats. L'interior és un reble caòtic de pedres cementades

Els sostres de les edificacions havien de ser fets amb bigues de fusta que no han sobreviscut el pas del temps. Però, s’observa l’ús de la falsa cúpula en algunes construccions amb la intenció de crear un sostre de pedra. Aquesta estructura està formada per peces apilades que progressivament van tancant l’espai i acaben formant un sostre inclinat de peces. La seva construcció no requereix una gran sofisticació tècnica i té l’inconvenient que no permet grans llums. Per això, s’utilitza, sobre tot, en passadissos i en les cambres dels temples que solen ser de dimensions força reduïdes. La falsa cúpula és un tipus d’estructura que s’ha usat també en l’arquitectura europea molt antiga (Grècia) però que va ser substituïda per l’arc i la cúpula.

Tall transversal on s'observa l'element estructural dels fals arc o falsa cúpula.
Els carreus es disposen en forma de piràmide invertida. Palau de Palenque.

La falsa cúpula dels maies. Palau de Palenque.

La falsa cúpula condueix a construccions altament massives. Yoxchilán.

Les llindes es resolen amb una pedra o amb una fusta, de forma molt semblant a com passa a les estructures europees. A Toniná ha sobreviscut una llinda de fusta de temps immemorials. Les obertures solen ser sempre petites, no s'observen finestres i en les construccions auxiliars de la part superior de la coberta dels temples no semblen tenir una clara funcionalitat.

Llinda que ha col·lapsat. Yaxchilán.

Temple a Yaxchilán. La part superior de la coberta té una decoració de petites obertures
sense finalitat clara, al centre la figura prominent.

El material de construcció bàsic és la pedra calcària, tallada i preparada. Així, com el morter de calç per lligar les pedres. Hi ha autors que parlen també de la presència de formigó, veure Ramírez del Alba [1] y Díaz-Coutiño [2]. La fabricació del ciment per fer les mescles cohesives s’obtenia esmicolant i cremant roques calcàries a temperatures al voltant dels 900º. Els ciments actuals s’escalfen a 1.500º i creen compostos d’alumini i silici que milloren les propietats resistents comparades a les dels ciments maies. El mateix ciment maia es troba en la base dels estucats decoratius que en el passat cobrien totalment les parets dels temples i les piràmides. A més, estaven acolorits amb colors vius que haurien de donar una impressió espectacular. Com que l’estucat té una baixa durabilitat s’han perdut moltes d’aquestes decoracions i per descomptat l’acoloriment de les figures. Únicament, les pintures de Bonampak donen idea de la capacitat artística de la cultura maia.

Estucats i estela a Yoxchilán

En termes generals, les restes que han quedat i que s'han recuperat de la selva corresponen a les edificacions rituals: temples, tombes, etc. L'arquitectura maia és molt massiva, de murs gruixuts, sense finestres ni obertures, d'espais de llums curtes i poques alçades. Els materials cementants tenien una capacitat resistent gens menyspreable, tot i que els estucats que han sobreviscut al pas del temps són pocs.

Tot i que la cultura maia tenia molts avenços matemàtics (número zero) i astronòmics (calendari), la tecnologia de materials i de construcció no presenta una gran sofisticació tècnica.  El fet de no disposar de metalls ni d'animals de tir va suposar un clar desavantatge en comparació amb les cultures euroasiàtiques. Malgrat tot, van crear carreteres, sistemes complexos de recollida d'aigües, clavegueram, banys de vapor, etc. Segurament, hi ha una diversitat de raons per les quals la tecnologia de construccions és limitada: factors climàtics (bonança), factors de seguretat (armes i defensa), factors geopolítics (migracions, competitivitat amb altres cultures), etc. però, al capdavall, simplement, no ho van considerar necessari i no van esmerçar esforços en aquesta direcció.