La casa més gran fins ara mai impresa

Aquest desembre de 2019 l'empresa APIS COR ha fabricat una casa amb impressió 3D a Dubai. Podeu llegir la notícia a l'url i veure el vídeo a url.

Foto del procés constructiu d'APIS COR

Les estructures a les construccions dels maies

Recentment, en el context d’un projecte de cooperació de la UPC i de la UNACH, he tingut l’oportunitat de visitar algunes ruïnes de ciutats maies.

Recullo alguns apunts del viatge sobre les estructures arquitectòniques de la cultura maia a la zona de Chiapas (Mèxic), als llocs de: Palenque, Yaxchilán, Bonampak i Toniná. Les estructures es van construir al llarg d’un període que comprèn entre el 0 i el 1000 D.C. a mesura que aquestes cultures apareixien, assolien l’esplendor i finalment, desapareixien abans del S. XVI.

Un projecte de cooperació internacional UPC- UNACH per a la millora de la seguretat sísmica a Chiapas (Mèxic)

Aquest any hem iniciat un projecte de cooperació entre dos equips docents i de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universidad Nacional Autónoma de Chiapas (UNACH). Aquesta iniciativa ha tingut el suport del Centre de Cooperació per al Desenvolupament, de la UPC. El projecte neix d’una extensa recerca que portem fent al LITEM sobre reforços d’estructures amb materials tèxtils i morters.

Estudi sobre la penetració de tecnologies d'indústria 4.0 a Terrassa

El passat 6 de juny de 2018, l’Ajuntament de Terrassa, a través de l’entitat Orbital 40, va presentar el projecte Terrassa 4.0. L’enginyer Xavier Pi va presentar un treball de prospectiva tecnològica que es va desenvolupar a l’EUNCET sobre la penetració de les tecnologies d’indústria 4.0 en el teixit industrial de Terrassa. 

La presentació i l'estudi en format de pàgina web els podeu descarregar del web de l'Ajuntament [url]. 

L’estudi s’ha fet en base a unes enquestes a empreses de la zona on es preguntaven sobre 26 tecnologies considerades palanques de la indústria 4.0. Els resultats són molt interessants perquè mostren les necessitats formatives i el grau de penetració de la tecnologia en el teixit industrial local.

Voldria destacar alguns indicadors rellevants en forma de taula:

Tecnologia	No la tenen	No la coneixen	No tenen interès
Impressió 3D	80%	39%	68%
Realitat augmentada	93%	68%	85%
Manteniment predictiu	59%	61%	71%
Monitorització i contol remot	68%	51%	71%
Robòtica col·laborativa	88%	54%	73%
Aprenentatge automàtic machine learning	83%	66%	76%
Prototipatge ràpid i simulació	44%	44%	61% (no els cal més)
Dades massives big data	56%	42%	63%

Es pot observar que la penetració de les tecnologies novelles com impressió 3D i robòtica col·laborativa és molt baixa i hi ha molt de camí per recórrer. En canvi, tecnologies més antigues com prototipatge i simulació tenen un grau de penetració elevat. Potser el més preocupant és la xifra tan alta de poc interès en tecnologies que no es coneixen.

Lleons estilòfors i altres figures

Tota columna està formada per tres parts: la base, situada en el peu; el fust, que correspon al tronc i finalment, el capitell que seria el cap. Tothom està avesat a la decoració dels capitells de les columnes. De fet, el seu estil dóna lloc als ordres Jònic, Dòric i Corinti de l'arquitectura clàssica. També estem avesats a l'existència de decoracions i figures en el fust de la columna. Per exemple, columnes helicoïdals o cariàtides com les de la figura inferior.

Tomba a la Catedral de Sant Sabí a Bari. Cariàtides que suporten el sepulcre.

El que és força curiós, és que hom decori la base de la columna. No sé per què, però no hi ha una tradició, en la cultura occidental, de decorar les bases de les columnes. Potser la mancança cal buscar-la en l'inconscient de la seguretat estructural: "no afeblir la base", o de menyspreu dels espais amb l'inconscient de les jerarquies: "l'espectacle diví és cap amunt i no cap abaix". En tot cas, el que és evident és que l'arquitectura occidental no ha desenvolupat una estètica de les bases de les columnes.

Trobem però una excepció, sobretot a Itàlia i una mica a França. En un període de la història de l'arquitectura, al voltant de l'edat mitjana, s'arriben a decorar les bases d'algunes columnes. S'esculpeix el que s'anomena un animal estilòfor. Podeu veure'n exemples a [url].

Observeu el lleó al peu de la columna. Lleó estilòfor. Catedral de Sant Sabí a Bari

Estilòfor en arquitectura és un terme que ve de la composició de dues paraules gregues, l'arrel "stíli-" que significa columna i el sufix "-for",del grec -phóros, que significa portar; això és "el portador de la columna". A la base de la columna apareix una figura, normalment d'animal, i moltes vegades en forma de lleó.

Figures estilòfores a les entrades de Sant Nicolàs de Bari. A l'esquerra lleons i a la dreta bous.

La basílica de Sant Nicolàs de Bari presenta figures estilòfores a les entrades principals. Destaca en aquest cas, a més a més, que la base de la columna es situa sobre una mènsula curta i per tant, no descansen directament sobre el terra. Això augmenta l'efecte visual dels animals estilòfors.

En aquesta mateixa basílica apareixen animals en algunes finestres.

Elefants estilòfors

Animals mitològics estilòfors, possiblement grius, a Sant Nicolàs de Bari 

Val a dir que en tots els casos, les columnes amb animals estilòfors no formen part de l'estructura principal de l'edifici, sinó que solen ser columnes que suporten un arc decoratiu, un pali o un element funcional com una pila d'aigua beneïda o un púlpit. El motiu d'aquestes decoracions seria embellir els elements arquitectònics amb poc risc estructural.

Lleó estilòfor en una pila d'aigua beneïda. Catedral de Sant Sabí a Bari

En una visita recent al Politecnico di Bari vaig tenir l'oportunitat de veure aquestes curioses formes arquitectòniques que no són comuns en altres països i em va semblar interessant reflectir-ho en el blog.

Passarel·la de biocompost - Biobridge

Els professor Patrick Teuffel i l'investigador Rijk Blok de la Universitat Tècnica d'Eindhoven (TU-Eindhoven) van dissenyar una passarel·la de 14 metres l'any 2015. L'objectiu era utilitzar únicament bio-material. La combinació de fibres de lli i cànem amb resines epoxídiques de producció verda els ha permès fabricar un compost amb prou resistència per construir un pont. El van construir l'any 2016 i el darrer 6-7 de desembre de 2017 els van donar un premi a la Bioconferència de Colònia (Alemanya). Podeu trobar informació del projecte [url], de la inauguració [url].

Imatge dels materials. Font www.tue.nl

Visita a la fira IN(3D)USTRY

Del 21-23 de Juny 2016, Fira de Barcelona va organitzar el certamen IN(3D)USTRY. Es van presentar diferents empreses del sector de la fabricació additiva, també coneguda com a impressió en 3D. La fabricació es realitza amb la deposició de capes de material seguint un model digital fet amb algun programa de CAD. La tecnologia disposa de diferents materials i tècniques. Per exemple materials termoplàstics com l’ABS, metàl·lics com la pols d’alumini o tan estranys com argila amb palla. Actualment també és possible introduir pigments de colors i generar peces acolorides. En el futur la gamma de materials permetrà fer peces que vagin més enllà dels prototips i ja puguin ser peça final, de fet ja està passant amb alguns components de la indústria de l’automòbil i l’aeroespacial. El sistema de deposició pot ser amb capçal fixe que es mou fabricant capes o amb capçal rotatiu que permet una certa inclinació. Hi ha una gran varietat de màquines i tecnologies. Em va semblar molt interessant les noves interaccions socials al voltant de la fabricació de peces com els “ateneus de fabricació” de Barcelona

Peça fabricada amb terra i palla. Ideal per a estructures laminars. IAAC Institute for Advanced Architecture of Barcelona

Tertúlia sobre el grafè i la construcció

El passat 25 d’abril vaig participar en una tertúlia radiofònica a l’emissora RKB 106.9FM, programa construradio (minuts26:00-55:00) amb el Jordi Díaz i el Director Jose Luis Sola sobre les aplicacions del grafè al món de la construcció (fotos en url)

Fàbrica confinada

A Mèxic (i altres països llatinoamericans) la construcció tradicional de fàbrica es fa amb el que s’anomena “mampostería confinada”, és a dir fàbrica confinada (confined masonry). La fàbrica confinada consisteix en l’execució de parets de càrrega de fàbrica tradicional, amb maons o blocs i morter, que queden confinades per pilarets verticals (castillos a mx) i congrenys horitzontals (dalas a mx).

Contribució a un llibre sobre filosofia de la ciència

 Ja està disponible en accés obert, a l’editorial edicions upc, el llibre “Quo vadis ciencia?” (en castellà).

Llibre en accés obert

Participació al 1r Congreso Internacional de Mampostería

Els dies 14 i 15 d’abril de 2016 he participat com a ponent convidat al congrès internacional sobre fàbrica que s’ha fet a la Facultad de Ingeniería de la Universidad Autónoma de Chiapas UNACH (Mèxic).

XXVII Congreso de la FICA-UJED

M'han convidat al XXVII Congreso Internacional de Ingeniería, Ciencias y Arquitectura organitzat per la Facultad de Ingeniería, Ciencias y Arquitectura (FICA) de la Universidad Juárez del Estado de Durango (UJED) Mèxic. Els dies 26-29 d'octubre de 2015 imparteixo un curs d'introducció a l'anàlisi elàstic d'inestabilitat en estructures a un grup d'alumnes d'enginyeria civil.

Primera sessió del curs

Demà presentaré una conferència sobre els materials compostos a la construcció (url). La xerrada té dues parts, una generalista sobre materials compostos, aplicacions a indústries i específicament com ho veig en el món de la construcció. I una segona part on em centro en les investigacions que hem fet al LITEM amb el material compost TRM (Textile Reinforced Mortar) i la seva aplicació al reforç de bigues de formigó i obra de fàbrica. En aquesta segona part es recullen els resultats de les tesis de l'Ernest Bernat i el Christian Escrig.

El self-assembly lab del MIT

En un article anterior ja havia parlat del 4D-printing. En el Beyond Building Barcelona 2015 vaig poder escoltar el Sr. Skylar Tibbits en persona. Què fan? Fabriquen peces de materials molt diferents, les deixen moure's en un medi més o menys caòtic i amb el pas del temps les peces es van unint fins crear estructures complexes. Per exemple (url). A mi em sembla al·lucinant. Tot i que ben pensat, és així de simple com tot es forma a la Natura, des dels orígens.
La segona temàtica era específicament el 4D-printing: es "programen" materials i es fabriquen amb impressió: textils, fibra de carboni o fusta n'eren alguns exemples. En aquest cas, l'atzar i el temps no juguen un paper rellevant. Els materials varien la seva forma quan són activats física o químicament. Trobareu tots els seus projectes a (url).

Anupama Kundoo, solucions arquitectòniques amb imaginació

Entre els ponents de la jornada d'innovació del Beyond Building Barcelona 2015 hi havia l'arquitecta Anapuma Kundoo. Va mostrar alguns dels seus projectes on experimenta solucions imaginatives amb materials tradicionals com l'obra de fàbrica i el reciclatge de residus per poder dur vivendes dignes a zones amb pocs recursos. Podeu veure les seves obres al seu web (url).
Destaca l'ús del maó de tova (adobe) cuit dins la pròpia casa. Es construeix l'edifici i se li cala foc perquè el material vitrifiqui i doni les bones propietats de resistència, aïllament, etc. Sovint incorpora restes ceràmiques de bols, teules o fonts produïdes amb l'artesania tradicional com element alleugeridor de sostres i forjats. Les solucions de sostres són en forma de cúpula o volta. També utilitza tapial per murs amb una mica de morter (5%) o ferrociment. Coses divertides: mobiliari amb llibres usats.

Jornada d'innovació BBB - Construmat - SanDPrinted

El passat 23 de maig es va cloure el saló Construmat 2015 amb una jornada sobre innovació. L'esdeveniment estava organitzat per l'IAAC Institute for Advanced Architecture of Catalonia. Val a dir que m'ho vaig passar molt bé i en successius articles aniré explicant algunes de les coses que vaig veure.

Avui començo amb una barreja d'arquitectura i interiorisme

Vaixells de formigó

Fusta, acer, alumini o material compost (fibra de vidre, fibra de carboni o Kevlar). Tots aquests materials s'usen per a construir vaixells. Els més ràpids opten pel material compost que té un baix pes i bones prestacions mecàniques, mentre que els més grans solen ser d'acer per l'alta prestació mecànica d'aquest material, tot i la seva alta densitat. Però existeixen vaixells de formigó?

Interessant opinió de Francisco R. Villoro sobre el peer-review

Recomano aquesta entrada del blog de Francisco R. Villoro (url) sobre el tema de les revisions d'articles científics. Greu problema. Com el de les citacions: Considerar que el nombre de citacions (índex h) és el millor mètode per avaluar l'impacte d'un treball científic i és un sinònim de qualitat.

Impressores 3D d'edificis a la Xina

El passat 23 de gener de 2015, al telenotícies de TV3, van presentar una impressora 3D per a la fabricació d'habitatges a la Xina. Podeu veure la notícia a (url). La solució tecnològica no és cap novetat.

Les estructures híbrides com a tendència

Si analitzem les estructures de l'automoció i l'aeronàutica veiem que hi ha una certa tendència comuna. Els primers cotxes industrialitzats es construïen majoritàriament en acer. La indústria d'estampació, xapa i soldadura

Projecte MURETEX amb COMSA

L'empresa  COMSA ha desenvolupat un projecte de recerca sobre l'ús dels laminats CFRP i les seves possibilitats d'aplicació a l'obra de fàbrica. El projecte MURETEX ha comptat amb finançament del CDTI i el LITEM (UPC) ha executat les tasques d'R+D sota subcontractació. El projecte ha acabat amb un clar èxit tècnic, tal i com es va constatar en la presentació davant els tècnics del CDTI. Per a nosaltres també ha estat una molt bona experiència ja que COMSA ens ha donat totes les facilitats i ha fet confiança en les nostres capacitats de recerca.
Us adjunto un vídeo (1:40) amb algunes parts de la feina feta, altres són lògicament confidencials.

També afegeixo el vídeo (7 seg) d'un col·lapse captat amb càmera d'alta velocitat.