Les impressores 3D ja comencen a formar part de la vida quotidiana. Els productes que poden fabricar només estan limitats per la imaginació del creador i la naturalesa dels materials amb què es fabriquen. Ara per ara, les impressores 3D treballen amb dues gran famílies tecnològiques. Un mètode de fabricació és el procés de Fused Depositon Modeling (FDM) amb termoplàstics com l'ABS (Acrilonitril-Butadiè-Estirè), el PC (Policarbonat) o l'ULTEM (família de les Polièterimides PEI). L'alternativa és la fotopolimerització amb additius que modifiquen les propietats mecàniques i tèrmiques. Aquestes tecnologies representen una democratització del procés de fabricació. Poden portar la fàbrica a casa amb materials plàstics, és a dir "tradicionals".
Afortunadament, hi ha dues investigadores que ja pensen un pas més enllà i estan estenent el concepte amb materials biològics, "no tradicionals", a la indústria. Lynn Rothschild i Diana Gentry
diumenge, 2 de març del 2014
dimarts, 25 de febrer del 2014
Lectura de la tesi de l'Ernest Bernat
L’Ernest Bernat va defensar la seva tesi doctoral amb la
seva brillantor habitual (url). Aquí us poso informació sobre el contingut. Més endavant podreu descarregar-la al TDX.
Keywords: Brick masonry walls; Second-order effects;
Buckling; Textile Reinforced Mortar; Strengthening; Numerical simulation,
Analytical study.
dissabte, 22 de febrer del 2014
Biomaterials per a la construcció
El debat de la sostenibilitat està directament relacionat amb la despesa energètica. Si necessitem molta energia per a extreure, processar i utilitzar els materials de construcció no podrem mantenir la demanda. Els materials de les edificacions antigues tenien una despesa energètica baixa si ho comparem amb els actuals. La pedra extreta de les pedreres amb mètodes lents i poc eficaços, la fusta
dimecres, 19 de febrer del 2014
Quan l'art són els ulls
Avui he descobert l'art d'un gran fotògraf. Mireu els treballs de Pablo Bou. Es nota l'empremta del científic que porta dins. Tot és a la natura, la bellesa i la lletjor, però només els ulls d'un taumaturg poden capturar aquestes imatges i lliurar-nos-les; tal com els grans professors ens fan comprendre el que era incomprensible.
diumenge, 16 de febrer del 2014
A la bi, a la ba, a la BIM ...
...bom ba. Amb aquesta cantarella els seguidors de l'Athletic Club de Bilbao encoratgen el seu equip. No sé per quin estrany atzar hi he pensat quan em proposava escriure alguna cosa sobre el BIM: Building Information Modeling (modelització de la informació per a la construcció).
diumenge, 9 de febrer del 2014
Seguiu la remodelació de la Plaça de les Gòries a Barcelona
Ho podeu fer en aquest web de l'Ajuntament de Barcelona: http://glories.bcn.cat/
ÉsTech Blog de la UPC
Podeu veure la meva darrera contribució amb un article divulgatiu sobre Els Materials i les Emocions.
diumenge, 19 de gener del 2014
Breu resum del mercat de la fibra de carboni
El mercat de la fibra de carboni per a aplicacions estructurals de materials compostos ha estat analitzat en la conferència de la Composites World (9-12 de desembre 2013 a Knoxville). Comercialment hi ha tensió entre els proveïdors de fibra de carboni i els consumidors.
dimecres, 15 de gener del 2014
El pont de Cau Cau i la simetria
 |
| Visió de projecte del pont basculant. Font CNNChile.com |
dimarts, 14 de gener del 2014
GUPC no és UPC
dissabte, 21 de desembre del 2013
La Barcelona Disputatio
El passat mes de novembre el Barcelona Knowledge Hub va inaugurar les seves activitats amb una discussió sobre nous sistemes de finançament dels medicaments i el seu fàcil accés per part de la població mundial (ponent Thomas Pogge) i el futur de les neurociències (Mara Dierssen). Una disputatio plena d'idees inspiradores, podeu veure-la íntegra en aquesta adreça. Felicitats als organitzadors.
P.D: Us convido a llegir una brevíssima entrevista a Thomas Pogge (url)
P.D: Us convido a llegir una brevíssima entrevista a Thomas Pogge (url)
dijous, 19 de desembre del 2013
El formigó flexible té futur?
Pensar en formigó flexible sembla poc útil. Tots sabem que el formigó és un material amb una gran capacitat de resistir la compressió, però si l'estirem fissura amb molta facilitat. És un material fràgil quan l'estirem, i què?.
Si volem que una estructura de formigó (per exemple una biga) resisteixi la flexió necessitem que a la part traccionada hi hagi un material capaç de suportar traccions. La tecnologia clàssica disposa de dues solucions: la col·locació d'una barra d'acer (formigó armat) o bé, disposar un cable d'acer tesat que redueix les traccions (formigó pre/post tesat). Actualment trobaríem solucions alternatives amb els materials compostos. Per tant, si el formigó convencional ja ens funciona, per quin motiu caldria fer-ne un de flexible?
Aquí venen un parell de raons:
1. Les experiències fetes fins ara amb estructures que trenquen de forma fràgil mostren que aquelles construïdes amb formigons flexibles resisteixen més càrrega que les estructures construïdes amb formigó convencional, malgrat que la resistència a compressió del formigó flexible pugui ser menor que la del convencional. En el cas de trencament sobtat, com el tallant, el paràmetre clau és la ductilitat i no la resistència a compressió.
2. La densitat del formigó no és garantia d'una major durabilitat. El formigó d'alta densitat té una gran resistència a la penetració de la humitat en les zones comprimides; però en les traccionades, les esquerdes, sempre inevitables, es converteixen en vies d'entrada de la futura corrosió.
Per tant, d'una banda podríem augmentar la seguretat i la resilència de les estructures i de l'altre augmentar la durabilitat de les estructures.
Com fabriquem un formigó flexible?
El formigó flexible entra dins la categoria dels SHCC (Strain-Hardening Cement-based Composites) o ECC (Engineered Cementitious Composites). Són materials formats per cendres volants i àrids de diàmetre petit, ciment, additius i fibres de PVA (Polivinil alcohol) que tenen alta tenacitat i poca elongació. De fet són un micro-formigó amb moltíssimes fibres. En definitiva un material compost on substitutim la matriu de resina orgànica per una matriu inorgànica de pasta cementítica.
Si volem que una estructura de formigó (per exemple una biga) resisteixi la flexió necessitem que a la part traccionada hi hagi un material capaç de suportar traccions. La tecnologia clàssica disposa de dues solucions: la col·locació d'una barra d'acer (formigó armat) o bé, disposar un cable d'acer tesat que redueix les traccions (formigó pre/post tesat). Actualment trobaríem solucions alternatives amb els materials compostos. Per tant, si el formigó convencional ja ens funciona, per quin motiu caldria fer-ne un de flexible?
Aquí venen un parell de raons:
1. Les experiències fetes fins ara amb estructures que trenquen de forma fràgil mostren que aquelles construïdes amb formigons flexibles resisteixen més càrrega que les estructures construïdes amb formigó convencional, malgrat que la resistència a compressió del formigó flexible pugui ser menor que la del convencional. En el cas de trencament sobtat, com el tallant, el paràmetre clau és la ductilitat i no la resistència a compressió.
2. La densitat del formigó no és garantia d'una major durabilitat. El formigó d'alta densitat té una gran resistència a la penetració de la humitat en les zones comprimides; però en les traccionades, les esquerdes, sempre inevitables, es converteixen en vies d'entrada de la futura corrosió.
Per tant, d'una banda podríem augmentar la seguretat i la resilència de les estructures i de l'altre augmentar la durabilitat de les estructures.
Com fabriquem un formigó flexible?
El formigó flexible entra dins la categoria dels SHCC (Strain-Hardening Cement-based Composites) o ECC (Engineered Cementitious Composites). Són materials formats per cendres volants i àrids de diàmetre petit, ciment, additius i fibres de PVA (Polivinil alcohol) que tenen alta tenacitat i poca elongació. De fet són un micro-formigó amb moltíssimes fibres. En definitiva un material compost on substitutim la matriu de resina orgànica per una matriu inorgànica de pasta cementítica.
 |
| Formigó amb deformacions del 5% (el convencional suporta 0.01%). Imatge de http://www.sciencedaily.com/releases/2009/04/090422175336.htm |
divendres, 6 de desembre del 2013
Algunes experiències arquitectòniques amb impressores 3D
Podeu veure alguns dels primers impactes que té el 3D-printing en la construcció.
dissabte, 2 de novembre del 2013
Inici de l'enderroc de la Plaça de les Glòries
Aquest novembre de 2013 han de començar les actuacions per enderrocar l'estructura de la Plaça de les Glòries. Durant les obres olímpiques de l'any 1992 es va executar una anella viària en alçada amb una notable complexitat de gestió de serveis afectats. A meitats de novembre s'actuarà sobre el trànsit i el febrer del 2014 començarà l'enderrocament físic de l'estructura.
 |
| Etapes de la remodelació. En fosc els espais urbans que es guanyen per a vianants (font: www.glories.cat) |
S'espera mobilitzar 45.000 m3 de terreny i 17.800 m3 de formigó (36 M€). El formigó serà triturat 'in situ' i reaprofitat com a àrid de reompliment en els nous espais urbanístics.
Es pot veure un vídeo de la deconstrucció a : http://premsa.bcn.cat/
També a l'ARA: http://www.ara.cat/
diumenge, 20 d’octubre del 2013
Mai més no ens mullarem els peus a Venècia
Venècia ha patit inundacions periòdiques que han posat en perill el patrimoni construït. Cansats de veure com, de quan en quan, la Piazza di San Marco s'omplia d'aigua fins els turmells, els italians van endegar al 2003 un projecte de regulació del nivell del mar.
diumenge, 6 d’octubre del 2013
El 3D printing i l'horror vacui
El 3-D printing ja es capaç de generar formes altament complexes. Mireu sinó el treball barroc de Hansmeyer i Dillenburguer (url).
 |
| Decoració barroca amb 3D printing |
Fallada del Leo Frigo Bridge a Wisconsin
El 25 de setembre de 2013 es va tancar el pont de Leo Frigo a Green Bay (Wisconsin). Es van realitzar diferents trucades alertant de la flexió anòmala del tauler del pont (url).
dimarts, 24 de setembre del 2013
Formigó sense ciment
El formigó sense ciment es planteja com una solució més verda i sostenible. El cost energètic i les emissions que es produeixen durant la fabricació del ciment fan que el formigó tradicional deixi una empremta
dimarts, 17 de setembre del 2013
El redreçament del Costa Concordia
El 17 de setembre de 2013 s'ha reflotat el creuer del Costa Concordia.
Aquí trobareu un vídeo sobre el procés de redreçament del vaixell (url). A mi m'ha semblat fascinant.
Els detalls de l'operació estan al web (url).
Les empreses encarregades són Cosat concordia (Itàlia), Titan Salvage (USA) i Micoperi (Itàlia). La major part de professionals involucrats, entre 30 i 200 segons les fases, són italians. Un èxit de l'enginyeria italiana.
Aquí trobareu un vídeo sobre el procés de redreçament del vaixell (url). A mi m'ha semblat fascinant.
Els detalls de l'operació estan al web (url).
Les empreses encarregades són Cosat concordia (Itàlia), Titan Salvage (USA) i Micoperi (Itàlia). La major part de professionals involucrats, entre 30 i 200 segons les fases, són italians. Un èxit de l'enginyeria italiana.
 |
| Procés de redreçament. http://www.theparbucklingproject.com/ |
divendres, 2 d’agost del 2013
Els 6 desastres més importants dels EEUU
El debat de l'envelliment de les infrastructures als EEUU està obert des de fa temps. Ara al Washington Post (url) podeu trobar la llista dels desastres més recents i rellevants que han passat als EEUU.
2013. Skagit River Bridge a Washington state
2010. Sostre de fibra de vidre de l'estadi de futbol americà a Minneapolis
2007. Interstate 35W Bridge a Minneapolis
2006. Fals sostre d'un túnel a Boston.
2005. Presa de Taum Sauk a Missouri
2005. Danys de l'huracà Katrina a New Orleans
2013. Skagit River Bridge a Washington state
2005. Danys de l'huracà Katrina a New Orleans
Subscriure's a:
Missatges (Atom)